Esports
Joan Franquesa presenta la dimissió com a directiu en una carta a Laporta
L'anunci es fa públic dos dies abans de la reunió de la junta a Perpinyà que havia de servir per reorganitzar les funcions internes i afectava algunes vicepresidències
El vicepresident Joan Franquesa ha presentat la dimissió com a directiu del FC Barcelona al president de l'entitat, Joan Laporta, per mitjà d'una carta de renúncia. Franquesa ha fet l'anunci dos dies abans de la reunió d'una junta directiva a Perpinyà.
Joan Franquesa ha assegurat que no farà cap conferència informativa per argumentar la seva posició i que simplement ha lliurat una carta a Joan Laporta amb la seva renúncia, últim acte que farà com a directiu al capdavant de la vicepresidència institucional i de patrimoni. La dimissió de Franquesa és la quinzena de l'era Laporta, des que el president es va fer càrrec del Barcelona el juny del 2003.
El principal motiu de la renúncia de Joan Franquesa han estat les discrepàncies que ha mantingut amb Joan Laporta, amb qui l'unia una gran amistat fins i tot abans d'entrar a la junta. Això no obstant, no es descarta que puguin existir qüestions personals i laborals que l'hagin empès a adoptar aquesta decisió, ja que ha estat pare de bessons fa uns dies.
Joan Laporta ha apostat fort per una línia de successió en les eleccions següents, ja que ha declarat obertament les seves preferències pel catedràtic Xavier Sala i Martín, que s'ha erigit com a futur líder de la junta continuista, mentre que Franquesa, que en el seu moment es va posicionar per abanderar aquesta opció, donava suport a un altre dels vicepresidents, Jaume Ferrer. El grup de directius que van impulsar Ferrer per conduir la junta continuista a les eleccions del 2010 ha estat objecte d'intensos atacs des de dins del mateix consell, dos dels quals han portat a la ruptura entre els dos grups.
El primer d'ells es va produir fa unes quantes setmanes quan es va saber que el director general del Barcelona, Joan Oliver, havia espiat quatre vicepresidents (Joan Franquesa, Jaume Ferrer, Joan Boix i Rafael Yuste), tots ells potencials aspirants a precandidats a les eleccions del 2010. Una vegada superada aquesta crisi generada pels espionatges, Joan Laporta va informar en la passada comissió delegada del club que desitjava impulsar importants canvis, alguns dels quals afectaven dos dels vicepresidents espiats (Ferrer i Franquesa) als quals rebaixaria les funcions, malgrat mantenir-los com a vicepresidents. Aquests acords s'havien de ratificar a la junta de divendres que ve a Perpinyà.
Degoteig de dimissions
La dimissió de dirigents a la junta del Barça ha estat una constant des que Laporta va agafar les regnes del club el juny del 2003. La primera desbandada va arribar a final de la temporada 2004-05, just després que el Barcelona aconseguís la primera Lliga de l'era Laporta. Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Jordi Monés, Jordi Moix i Xavier Faus van abandonar l'entitat.
Aquella marxa va propiciar l'arribada, precisament, de Joan Fraquesa i de Joan Boix, mentre que Rafael Yuste i Albert Perrín es van incorporar més tard. El sisè directiu que va dimitir va ser el cunyat de Laporta, Alejandro Echavarría, implicat en una polèmica per la seva pertinença a la Fundació Nacional Francisco Franco.
Després de la moció de censura el 2008, que Laporta i els seus directius van salvar pels pèls, vuits directius més van tancar la seva etapa després que el president s'enroqués a continuar al capdavant. Aquells vuit directius que van dimitir van ser: Albert Vicens, Ferran Soriano, Marc Ingla, Toni Rovira, Xavier Cambra, Claudia Vives-Fierro, Josep Lluís Vilaseca i Evarist Murtra.
De la candidatura guanyadora a les eleccions del FC Barcelona el 2003 només en queden cinc membres: Joan Laporta, Jaume Ferrer, Tito Castro i Josep Cubells.
Després de la dimissió de Franquesa, no se'n descarta alguna més, ja que l'exvicepresident ha anunciat que abandona també la possible carrera electoral a la qual s'havia sumat, cosa que deixa Ferrer en una situació compromesa, ja que perd un dels seus suports més ferms.
Text íntegre de la carta de Joan Franquesa
"Benvolgut Jan, Recordo ara quan, l’any 2003, em vas demanar la meva col•laboració per participar del projecte que engegaves dirigint el Barça. L’any 2005 em vas oferir ser directiu. Es complia així un somni que em feia molt feliç com a barcelonista i fill de barcelonistes.
Avui puc dir amb orgull que hem fet molt bona feina. Personalment crec haver contribuït de manera decisiva a impulsar temes patrimonials de gran valor estratègic per al FC Barcelona. Saps que no he escatimat hores ni esforços i que m’hi he deixat la pell.
Com hem comentat darrerament, no estic en condicions de seguir dedicant al club el temps que, segons el meu sentit de la responsabilitat, crec que exigeix la condició de directiu del FC Barcelona. Els canvis en les meves circumstàncies personals i professionals requereixen ara tota la meva atenció. T’agraeixo que en els darrers dies hagis intentat buscar solucions perquè continués al club. Però ja em coneixes... Ara les meves prioritats són la família, recentment ampliada, i l’empresa.
Per això, et presento formalment la meva renúncia al càrrec de directiu del FC Barcelona, que et prego traslladis a la resta de companys de la Junta Directiva.
Sóc conscient que la meva renúncia pot ser utilitzada i malinterpretada. Per això vull reiterar que participo plenament del model que s’ha portat a terme des de l’any 2003, d’aquella idea de revolució, amb valors identitaris... El temps ens ha donat la raó i confio que l’actual model tindrà continuïtat més enllà del 2010.
Compta sempre amb el meu afecte, agraïment i la meva més sincera amistat.
Sempre ens quedarà Paris, Roma, el 2 a 6.... En definitiva, la satisfacció d’haver contribuït a fer el millor Barça de la història."
Joan Franquesa i Cabanas
Barcelona, 11 de novembre de 2009
Joan Franquesa ha assegurat que no farà cap conferència informativa per argumentar la seva posició i que simplement ha lliurat una carta a Joan Laporta amb la seva renúncia, últim acte que farà com a directiu al capdavant de la vicepresidència institucional i de patrimoni. La dimissió de Franquesa és la quinzena de l'era Laporta, des que el president es va fer càrrec del Barcelona el juny del 2003.
El principal motiu de la renúncia de Joan Franquesa han estat les discrepàncies que ha mantingut amb Joan Laporta, amb qui l'unia una gran amistat fins i tot abans d'entrar a la junta. Això no obstant, no es descarta que puguin existir qüestions personals i laborals que l'hagin empès a adoptar aquesta decisió, ja que ha estat pare de bessons fa uns dies.
Joan Laporta ha apostat fort per una línia de successió en les eleccions següents, ja que ha declarat obertament les seves preferències pel catedràtic Xavier Sala i Martín, que s'ha erigit com a futur líder de la junta continuista, mentre que Franquesa, que en el seu moment es va posicionar per abanderar aquesta opció, donava suport a un altre dels vicepresidents, Jaume Ferrer. El grup de directius que van impulsar Ferrer per conduir la junta continuista a les eleccions del 2010 ha estat objecte d'intensos atacs des de dins del mateix consell, dos dels quals han portat a la ruptura entre els dos grups.
El primer d'ells es va produir fa unes quantes setmanes quan es va saber que el director general del Barcelona, Joan Oliver, havia espiat quatre vicepresidents (Joan Franquesa, Jaume Ferrer, Joan Boix i Rafael Yuste), tots ells potencials aspirants a precandidats a les eleccions del 2010. Una vegada superada aquesta crisi generada pels espionatges, Joan Laporta va informar en la passada comissió delegada del club que desitjava impulsar importants canvis, alguns dels quals afectaven dos dels vicepresidents espiats (Ferrer i Franquesa) als quals rebaixaria les funcions, malgrat mantenir-los com a vicepresidents. Aquests acords s'havien de ratificar a la junta de divendres que ve a Perpinyà.
Degoteig de dimissions
La dimissió de dirigents a la junta del Barça ha estat una constant des que Laporta va agafar les regnes del club el juny del 2003. La primera desbandada va arribar a final de la temporada 2004-05, just després que el Barcelona aconseguís la primera Lliga de l'era Laporta. Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Jordi Monés, Jordi Moix i Xavier Faus van abandonar l'entitat.
Aquella marxa va propiciar l'arribada, precisament, de Joan Fraquesa i de Joan Boix, mentre que Rafael Yuste i Albert Perrín es van incorporar més tard. El sisè directiu que va dimitir va ser el cunyat de Laporta, Alejandro Echavarría, implicat en una polèmica per la seva pertinença a la Fundació Nacional Francisco Franco.
Després de la moció de censura el 2008, que Laporta i els seus directius van salvar pels pèls, vuits directius més van tancar la seva etapa després que el president s'enroqués a continuar al capdavant. Aquells vuit directius que van dimitir van ser: Albert Vicens, Ferran Soriano, Marc Ingla, Toni Rovira, Xavier Cambra, Claudia Vives-Fierro, Josep Lluís Vilaseca i Evarist Murtra.
De la candidatura guanyadora a les eleccions del FC Barcelona el 2003 només en queden cinc membres: Joan Laporta, Jaume Ferrer, Tito Castro i Josep Cubells.
Després de la dimissió de Franquesa, no se'n descarta alguna més, ja que l'exvicepresident ha anunciat que abandona també la possible carrera electoral a la qual s'havia sumat, cosa que deixa Ferrer en una situació compromesa, ja que perd un dels seus suports més ferms.
Text íntegre de la carta de Joan Franquesa
"Benvolgut Jan, Recordo ara quan, l’any 2003, em vas demanar la meva col•laboració per participar del projecte que engegaves dirigint el Barça. L’any 2005 em vas oferir ser directiu. Es complia així un somni que em feia molt feliç com a barcelonista i fill de barcelonistes.
Avui puc dir amb orgull que hem fet molt bona feina. Personalment crec haver contribuït de manera decisiva a impulsar temes patrimonials de gran valor estratègic per al FC Barcelona. Saps que no he escatimat hores ni esforços i que m’hi he deixat la pell.
Com hem comentat darrerament, no estic en condicions de seguir dedicant al club el temps que, segons el meu sentit de la responsabilitat, crec que exigeix la condició de directiu del FC Barcelona. Els canvis en les meves circumstàncies personals i professionals requereixen ara tota la meva atenció. T’agraeixo que en els darrers dies hagis intentat buscar solucions perquè continués al club. Però ja em coneixes... Ara les meves prioritats són la família, recentment ampliada, i l’empresa.
Per això, et presento formalment la meva renúncia al càrrec de directiu del FC Barcelona, que et prego traslladis a la resta de companys de la Junta Directiva.
Sóc conscient que la meva renúncia pot ser utilitzada i malinterpretada. Per això vull reiterar que participo plenament del model que s’ha portat a terme des de l’any 2003, d’aquella idea de revolució, amb valors identitaris... El temps ens ha donat la raó i confio que l’actual model tindrà continuïtat més enllà del 2010.
Compta sempre amb el meu afecte, agraïment i la meva més sincera amistat.
Sempre ens quedarà Paris, Roma, el 2 a 6.... En definitiva, la satisfacció d’haver contribuït a fer el millor Barça de la història."
Joan Franquesa i Cabanas
Barcelona, 11 de novembre de 2009
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.