«El nostre missatge ha arribat als socis»

Poques imatges com la que il·lustra aquesta plana retraten amb tanta exactitud qui és Marc Ingla. Al mig de la vorera del passeig de Gràcia, just al davant de la seva seu de campanya, fa tocs a la pilota sense desendreçar-se, amb el vestit cordat, la corbata perfectament lligada al coll blanquíssim de la camissa. Un enginyer industrial apassionat pel futbol i el ‘seu' Barça. L'aspirant a la presidència del FC Barcelona arriba al final d'una campanya vertiginosa, marcada per la pressa de qui va es va presentar l'últim. Malgrat aquesta conjuntura, Ingla no sent que li hagi faltat temps per transmetre la seva proposta. El ‘factor Ingla' s'ha presentat com el punt d'equilibri entre el passat laportista i l'hipotètic futur del favorit, Sandro Rosell. Un futur en què veu «ruptura» i «un pas enrere». Amb més o menys agressivitat en els debats, Marc Ingla no s'ha mogut de la seva estratègia per comunicar: dir al soci que ell garanteix el model i advertir-lo sobre els perills involucionistes que suposen el favoritisme de Rosell. Això mateix fa en aquesta entrevista.

—Els seus rivals el veuen desconegut, massa agressiu...
—«Cada debat té les seves coses. El meu estat habitual és de tranquil·litat. Ara bé, en el primer debat hi havia un rerefons marcat per la repetició constant de mitges veritats, a més d'una demanda en contra meu per dir una veritat com un temple. Mai havia passat en la història del Barça que un aspirant a la presidència demandés un altre.»

—Igualment, no creu que els debats han resultat repetitius?
—«Nosaltres expliquem el nostre projecte. Hem passat set anys molt bons i estic segur que els que vindran ho seran encara més, perquè hem dissenyat un projecte de futur perquè sigui així. El projecte és molt continuista. Som els únics que podem garantir la continuïtat del model.»

—Parli'm de l'amenaça de ruptura que veu?
—«La veig en la proposta de Rosell, pel caràcter intervencionista que té arran dels anys que fa que treballa amb empreses vinculades al futbol. Això l'empeny a intervenir. La seva candidatura la veig amb molta falta d'ambició i idees de creixement, mesures ideades per tancar el club, com la que diu que només els familiars podran ser socis del club. Tot plegat l'envolta d'un conservadorisme i negativisme que no entenc, perquè el club està molt bé. Rosell ens proposa un pas enrere.»

—Com arriba la vostra candidatura al tram final?
—«El debat s'ha polaritzat entre nosaltres i Rosell.»

—I els altres? Ferrer, per exemple...
—«En Jaume és un interposat de Laporta. La seva candidatura és fins i tot un mal favor per al barcelonisme. Si guanyés, qui manaria? Ferrer? Laporta? Els expresidents no han de ser presidents a l'ombra. La presidència no s'hereta, es guanya.»

—Per què Ferrer no garanteix el continuisme?
—«Perquè no és independent. No qualifica, per ser sincers. El model és també independència.»

—Abans de l'inici de la precampanya va oferir a Ferrer sumar-se a la seva candidatura. Li proposaria pactar?
—«Ho descarto del tot. El nostre espai de centre està consolidat. Ningú no té un projecte tan definit.»

—I Benedito?
—«És una candidatura que està aportant molts contrastos, matisos i arguments interessants.»

—Li va donar el vot públicament en el debat del programa 59 segons...
—«Va ser molt amable. No diré res negatiu d'ell [riu]. L'Agustí és directe i genuí. Tot i així, no li vaig correspondre dient que el votaria.»

—Ha rebut crítiques per instrumentalitzar la por amb el «Sandro s'ho carregarà tot»?
—«És la responsabilitat que tinc envers el club. Explico els fets. Intervindrà, com ja ho va fer quan era al club demanant que Rustü jugués en lloc de Víctor Valdés, proposant fitxatges, com els de Maniche, Costinha i Edú. El seu vicepresident esportiu no ha estat mai en el càrrec i és el seu amic íntim, és a dir que farà el que Sandro digui. I, d'altra banda, el seu secretari tècnic és una incògnita, però ell té molta relació amb el futbol brasiler. El que sí que se sap és que aquesta persona serà el cap de Guardiola. Això és rupturista. Rosell ja deia el 2005 que quan les coses funcionen és quan s'han de fer canvis.»

—Per què creu que s'ha demonitzat el terme intervenir en un món com el del futbol, que necessita poques derrotes perquè la massa social demani al president del seu club gestos de lideratge i que intervingui?
—«Ja ho vaig viure en primera persona, durant la transició entre Frank Rijkaard i Pep Guardiola. L'únic que vaig fer com a vicepresident esportiu va ser acompanyar les decisions dels tècnics. Són ells els que proposen i els directius hem de fer les preguntes correctes per després defensar la decisió davant la junta directiva.»

—Però vostè sap que en moments de derrota, els tècnics, ja siguin l'entrenador o el secretari tècnic, són els ploms que la gent demana que saltin...
—«Justament, quan la pressió és màxima, més fidel s'ha de ser al model no intervencionista: les decisions esportives són dels tècnics.»

—Això és el que creu que no farà Rosell si és president?
—«Ho puc dir amb coneixement. És el que em diu l'experiència. En moments de pressió, el senyor Rosell parlava amb gent com ara Scolari, Vanderlei Luxemburgo... Aquest és el seu model. És respectable. No l'estic pas desqualificant. Però és un fet. No crec que sigui bo per al Barça que hi hagi la influència d'aquesta mena de futbol.»

—Què li diuen pel carrer?
—«La gent ens empenta cap amunt. La força de la tendència positiva és molt forta.»

—Queda temps per revertir les enquestes que col·loquen Rosell com a favorit?
—«Hi ha moltíssims indecisos que es decantaran pel nostre model, que garanteix de manera independent la idea del model d'èxit que ha aplicat el club en aquests anys. El repte és convèncer-los fins al darrer dia. Que votin per la candidatura optimista, la més il·lusionant, i no per la dels Boixos Nois, la que vol tancar el club a unes poques famílies.»

—El fuet dels dossiers l'ha castigat amb dues acusacions: privilegis en la reubicació de seients a l'estadi i la participació en una empresa d'apostes per mòbil...
—«El tema dels seients ha quedat clar que era mentida. Tinc el mateix abonament des fa quaranta anys. Mai no vaig demanar cap reubicació. I Ferran Soriano i Albert Vicens, sí que ho van fer, però esperant el seu torn com qualsevol altre soci. De l'altra tema, he de dir que no genera cap conflicte. Són unes microapostes que es poden fer per SMS, majoritàriament en països africans, però sí que és veritat que per ètica i estètica deixaria el càrrec de conseller que tinc en aquesta empresa.»

—El soci té clar que la garantia sou vosaltres?
—«El missatge arriba perquè no ens estem inventant res.»

—Us ha faltat temps per explicar-vos?
—«Els nostres arguments estan en boca de tothom. Tota la ciutat en parla.»