Un regal per als ulls a l'Emirates Stadium

Sempre que el Barça visita Londres es viuen nits de futbol especials. L'última, per exemple, la del gol d'Iniesta, que avui serà absent per lesió en un estadi, l'Emirates, on els blaugrana s'estrenen. Ho fan amb la condició de campions d'Europa contra un equip que, d'alguna manera, s'hi assembla en la proposta futbolística. El partit d'anada dels quarts de final d'aquesta nit és futbol en estat pur, entre dos tècnics obsessius, treballadors, apassionats i admiradors d'un futbol estètic.

L'Arsenal s'ha acostumat a les grans nits europees, però sempre acaba les temporades amb el cor trencat. El Barça, en canvi, ha descobert amb Guardiola com equilibrar la balança entre l'estètica i els resultats. Aquest Barça ho guanya tot jugant bé. Aquest Arsenal juga bé, però fa molt que no guanya res d'important. Si algun equip és favorit, doncs, és el visitant. Tot i que a Europa la llei diu que una distracció la pot aprofitar l'Stuttgart o el Rubin per fer-te suar de valent. Una distracció similar contra l'Arsenal podria tenir conseqüències fatals.

Per això, Guardiola ha preparat de manera obsessiva el duel contra un tècnic que coneix bé. Ja han xerrat de futbol més d'un cop, perquè es respecten. El tècnic català sap tan bé com l'alsacià que el partit canvia molt si juga Cesc. El jugador maresmenc no es va entrenar ahir, però ningú pot creure a Londres que avui no jugui. Hauria d'estar realment tocat, ja que Wenger el va fer jugar 90 minuts amb un cop a Birmingham. Perquè el necessita. Les alternatives, Denílson o posar al mig Samir Nasri.

Wenger va recuperar el central francès Gallas, que va rebre l'alta ahir després de quatre setmanes lesionat. Sense ritme, Gallas s'entreveu com la parella a l'eix de la defensa del belga Vermaelen. L'alternativa és el veterà de 35 anys Campbell, o una altra que guanya possibilitats de mica en mica: ressituar el mig defensiu Alexandre Song, com ja ha fet Wenger en els últims partits de lliga. Si Song endarrereix la posició, cap problema: en el seu lloc entrarà un altre jovenet genial, el brasiler Denílson, que té més arribada que el camerunès.

Guardiola, per la seva banda, també té opcions per escollir. Abidal està recuperat, però és un cas similar al de Gallas en els locals. Seria titular si no fos perquè fa un mes que no juga i no té ritme. A l'eix de la defensa, Piqué està recuperat del tot i, al mig del camp, caldrà veure què passa sense la presència, sempre vital, d'Iniesta. En atac, Ibrahimovic i Messi són fixos, amb el dubte de veure si en el dia del retorn davant de l'afició que l'idolatra, Henry serà titular o no. El matx és plantejat com un duel de poder a poder per tenir l'esfèrica, tot i que els locals tampoc faran cap lleig a buscar amb insistència els contraatacs després de treballar bé la pressió.

L'escenari és l'ideal per jugar a futbol. Una gespa en un estat increïble i tot el món mirant. No hi ha lloc per amagar-se. Les dades diuen que l'Arsenal sol guanyar a casa, però també que contra els equips grans ensopega. I el Barça és l'equip més gran de tots.

ARSENAL: Almunia, Sagna, Vermaelen, Song, Clichy, Denilson, Diaby, Cesc, Nasri, Arxavin i Bendtner.
BARÇA: Valdés, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Touré, Xavi, Keita, Messi, Henry i Ibrahimovic.
ÀRBITRE: Massimo Busacca.
ESTADI: Emirates Stadium. 20.45h