"Els indecisos tenen la clau"

El Barça d'avui no s'entén sense la figura de Raimon Carrasco. Va ser directiu d'Agustí Montal i, posteriorment, es va convertir en el president que va convocar les primeres eleccions després de la mort de Franco. Carrasco va ser una peça clau per fitxar Johan Cruyff quan era jugador. I no deixa de preguntar-se on seria el club si no s'hagués produït aquella incorporació.

Com veu que s'està desenvolupant la campanya?
Amb naturalitat, no. Amb normalitat, segons la forma que havia previst, en tot cas. Es veia a venir que Guardiola seria intocable per a tots i que s'hi barrejarien massa coses.

Hi ha un favorit clar?
Crec que no, tot i que les enquestes donen per guanyador Rosell. Hi ha molta gent, entre la que m'hi compto, que no té gens decidit a qui votar i molts d'aquests indecisos no ho tindran clar fins a l'últim dia. Fins i tot poden no votar. Els indecisos tenen la clau de les eleccions.

Considera que el to de la campanya és l'adequat?
Les campanyes mai no són boniques. Quan jo m'hi vaig presentar el 1978 Núñez va fer de tot, fins al punt d'assegurar que Ariño era comunista. I després va acabar pactant amb Casaus.

Vostè va convocar les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco. Quina és la situació democràtica del club més de trenta anys després?
Personalment, em vaig sentir molt responsable i vaig intentar ser neutral, però la campanya va ser força bruta. No hem avançat gaire, en aquest sentit. Sí que ha canviat la dimensió del club. Abans no disposàvem dels ingressos televisius i nosaltres vam intentar transformar l'economia del club. Ara és diferent, també hi ha la globalització...

Montal era de marcada tendència catalanista. Creu que el president del Barça ha de fer ostentació de la seva ideologia política?
Ostentació, no. Però ha de ser catalanista. Catalunya i el Barça estan units per sempre més. Si em pregunta per les formes de Laporta, li diré que s'ha passat en diverses ocasions. En aquest sentit, la catalanitat de Montal era més valuosa que la de Laporta pel moment històric que vivíem.

Què necessita un bon president del Barça?
Crec que cal serenitat i allunyar-se de la precipitació encara que arrossegui conseqüències electorals. Ha de ser un senyor i ha de desenvolupar el càrrec amb dignitat. També ha de ser intel·ligent i culer. I no necessàriament futboler, perquè aleshores corre el risc d'incidir en la tasca del cos tècnic.

Què es trobarà el nou president quan entri al seu despatx dilluns vinent?
Un club millor que el del 2003. Tot i que econòmicament i socialment la situació és molt millorable, no hi ha dubte que ara estem molt millor.

El seu fill Marc forma part de la candidatura d'Agustí Benedito. Li puc preguntar si això pot influenciar el seu vot?
[Riu] I tant! Però aquí li puc respondre de tres maneres diferents. Com a soci, ja he explicat que estic indecís perquè veig poques diferències entre els candidats. Com a expresident, no em pronuncio. Sempre he volgut transmetre neutralitat. Com a pare entenc que si el meu fill el tria, és que alguna cosa bona tindrà Benedito respecte a la resta. La veritat és que s'explica bé i planteja una opció diferencial. Desprèn positivisme.

Alguna vegada s'ha plantejat què hauria passat amb el Barça si Montal i vostè no haguessin fitxat Johan Cruyff?
Estic convençut que la història hauria estat radicalment una altra. Va ser un fitxatge complicadíssim. En primer lloc, era molt car. En segon, va ser el primer estranger que va arribar a la lliga espanyola després de molts anys de bloqueig i no sabíem com s'havia d'afrontar una operació d'aquestes característiques a l'estranger. Tampoc no hi havia precedents i el vam acabar portant amb una llicència d'animal de companyia. És curiós les anècdotes que recordo amb els jugadors de fora. Recordo que a Sotil li vam haver de posar un capellà a casa perquè el seguís dia i nit. També recordo un sud-americà, que va acabar un partit sense saber en quina porteria havia de marcar.