Higuaín rescata el Madrid

El Madrid va aconseguir ahir una victòria balsàmica que allunya, de moment, el fantasma del cessament del tècnic Manuel Pellegrini, amb tres punts que li permeten, a més, enganxar-se a la rutina de la Lliga i afrontar sense una ansietat extraordinària l’important compromís de dimarts vinent a San Siro.

El cert, però, és que la victòria davant el Getafe (2-0) no permet relaxar-se, ja que el conjunt entrenat per Míchel es va convertir en un aliat inesperat per no saber aprofitar l’estat d’ànim amb què l’equip blanc va iniciar el partit –li tremolava tot–, ni la superioritat numèrica que li va concedir el col·legiat quan al minut 27 va expulsar Albiol amb vermella directa per desplaçar Soldado durant una contra visitant.

Míchel, com a jugador, es perdia en les grans cites i ahir el seu equip va ser un calc d’aquest esperit perdedor. Sens dubte, una oportunitat perduda per reivindicar-se en un escenari com el Bernabéu.

De menys a més
Pellegrini ja havia avisat la vigília que no pensava allunyar-se gens de la filosofia futbolística amb la qual pretén alimentar l’èxit de l’equip, i aquest seguia estavellant-se contra el seu propi mur. Curiós, perquè a partir de l’expulsió del central valencià va ser quan el Madrid va començar a funcionar. La decisió va despertar la grada i els blancs van treure el caràcter per reconduir un duel adormit davant un rival que, sense passar angúnies, es conformava amb l’empat.

Amb deu jugadors, els locals van trobar els espais perduts, el seu futbol va deixar de ser encotillat i els davanters van deixar enrere l’aire viciat d’anteriors enfrontaments posant en pràctica una mobilitat que li donaria el triomf.
Amb Guti a la grada i Raúl a la banqueta, Higuaín, autor dels dos gols blancs, es convertiria en el protagonista, per reivindicar un lloc a l’onze titular. L’argentí va mostrar sempre una punta de velocitat superior als rivals, amb un futbol vertical i fabricant un joc en què Benzema es va trobar molt més a gust que fins ara.

Transcorreguts vuit minuts des de la represa, Marcelo, cada vegada més assentat en la seva faceta ofensiva, va connectar una passada de 30 metres perquè Higuaín baixés la pilota amb el pit i, després d’aixecar dues vegades el cap, l’enviava lluny de l’abast d’Ustari. Al cap de tres minuts, el partit quedava sentenciat en una contra conduïda per Benzema i que va culminar Higuaín. L’argentí tenia gana i va estar molt a prop d’aconseguir un hat trick en una jugada similar si el pal no hagués acabat rebutjant la pilota.

El Getafe va tractar de reaccionar, però Casillas va oferir la seva versió més seriosa. Més fàcil de l’esperat, caldrà esperar ara a San Siro i al Calderón per determinar si hi ha reacció.