Els plans es torcen

Ningú no sabia qui era el Rubín Kazan, però ningú podrà oblidar-lo si el Barça no es classifica per als vuitens de final de la Champions la temporada que defensa el títol

El nom del campió rus pot quedar en anècdota en la història blaugrana si els de Guardiola passen a la següent fase europea o pot formar part del malson col·lectiu del barcelonisme de la mateixa manera que altres equips de poca etiqueta com el Metz (Recopa 1984-85), el CSKA Moscou (Champions, 1992-93) o l'Hèrcules (Lliga, 1996-97) van barrar les aspiracions del Barça sorprenent al Camp Nou.

El Barça estarà el dia 24 davant el pes de la seva història i de les seves expectatives, davant la pressió d'haver de guanyar a l'Inter per no caure eliminat prematurament de la Champions, i ho farà amb la preocupació d'estar passant ara per una tendència decreixent de resultats que, com a mínim, li han trastocat els plans.

L'expedició barcelonista va tornar de Kazan amb retard i amb alguna angúnia més del compte després que l'avió hagués d'avortar un primer enlairament en detectar-se un problema en un motor.

Amb la demora, Guardiola va optar per anul·lar l'entrenament programat al migdia ja a la ciutat esportiva Joan Gamper. Peccata minuta. No és aquest el pla que més greu sap haver de canviar, sosté Guardiola, més amoïnat perquè la derrota contra el Rubín al Camp Nou (1-2) en un partit que considerava clau per a la tranquil·litat de l'equip, no ha quedat restituïda.

L'augment de l'exigència del grup pot privar el Barcelona d'una frescor física i mental amb què comptava per preparar la recta final d'any, amb la disputa del Mundial de Clubs inclosa. Podia el Barça sobre el paper aspirar a convertir en tràmit la visita a Kíev del dia 9 de desembre, ara ja no, ara s'hi jugarà l'accés a vuitens.

El malestar del conjunt de Guardiola s'explica pel discret rendiment dels seus grans cracs. El tècnic revisa que el joc de l'equip és similar a l'elogiat la temporada passada, però això no es tradueix sempre al marcador.

L'inici de temporada de Messi és mediocre, condicionat per la pressió que li ha generat la selecció argentina, Henry ha estat pertorbat per les lesions i la falta de confiança. El joc a l'espai, el desbordament sense pilota que acostuma a generar el francès brilla per la seva absència i és un handicap per a l'equip.

Ibrahimovic ha rendit prou bé, però encara ha d'aprendre a moure's en aquest nou sistema i generar espais per a Messi, Xavi i Iniesta.

Aquest últim tampoc ha pogut rendir al màxim, minvat per una lesió, i el joc de creació al migcamp se n'ha ressentit. No ha estat ràpid ni prou precís i això ha fet disminuir les ocasions.

El Barça busca un retorn als orígens, una eficàcia més gran davant la porteria contrària. Davant la pròpia ha millorat, ja que Valdés tot just ha encaixat vuit gols en 16 partits. Una defensa de títol que mai no ha estat fàcil. El CSKA es va carregar el Dream Team, i el Barça post-París estava a aquestes alçades amb els mateixos punts que ara per acabar patint en l'accés a vuitens.