L'Espanyol anul·la el Sevilla (2-0)

L'Espanyol és un conjunt ciclotímic. Té dues velocitats marcades per l'aixopluc de Cornellà-el Prat. Si juga al seu feu es converteix en un equip sobri, equilibrat, seriós, intens i exigent. A domicili s'encongeix, tremola, transmet desgana i una falta de seguretat en si mateix que fa por. Només així s'entén com els deixebles de Pochettino són capaços de canviar la seva fisonomia de joc com un camaleó d'una setmana a l'altra. A Tenerife, l'Espanyol va tocar fons i ho va fer per donar vida a un conjunt canari que lluita per evitar el descens. Ahir va mostrar la seva jerarquia a Cornellà-el Prat i es va espolsar els dubtes que havia generat fa una setmana i va passar per sobre d'un equip de Champions com el Sevilla, al qual va superar en totes les facetes. Ahir l'Espanyol semblava un equip de la zona alta de la taula però això no ha de sorprendre, perquè els blanc-i-blaus, números en mà, són un equip intractable a casa, on no perden des del 6 de desembre. Ahir, amb la victòria contra el Sevilla, amb dos gols d'Osvaldo, va aconseguir el seu setè partit sense perdre al seu estadi i ja acumula 17 dels últims 21 punts en joc.

L'onze blanc-i-blau va iniciar el partit amb una fuetada de ràbia empetitint el Sevilla a la seva àrea. Fruit d'aquest començament dinàmic i encoratjador va arribar el gol d'Osvaldo. Una assistència des de la dreta de Marqués va connectar amb el cap d'Osvaldo. La rematada de l'argentí superava Palop de manera inapel·lable. Era la tercera diana de l'argentí, que a còpia de gols esta justificant la seva contractació en el mercat d'hivern. El punta es va reivindicar assenyalant el seu dorsal, conscient de la presència del seleccionador argentí, Diego Armando Maradona. L'Espanyol manava en el partit i, de retruc, obria més les ferides d'un Sevilla que es va presentar a Cornellà amb poques idees i lamentant-se encara per l'eliminació europea. Eren els millors moments dels locals i Callejón va tenir el segon. El de Motril es va plantar tot sol davant de Palop, però el xut se'n va anar un xic desviat. Els blanc-i-blaus controlaven el partit contra un adversari massa ofensiu. Jiménez va apostar per un triple pivot a la medul·lar amb Renato, Duscher i Zokora. La creació ofensiva era a càrrec de Jesús Navas i Diego Capel per les bandes i en punta un deslluït i lent Kanouté, que no trobava el seu lloc al camp. Les angúnies del Sevilla es van eixamplar amb les lesions de Navas i Capel, que van abandonar el partit en el primer acte. Els andalusos perdien els seus dos arguments més clars per desbordar la defensa dels locals. Però l'Espanyol no acabava de matar el partit i el Sevilla es va apropar amb perill a la porteria de Cristian Álvarez. Escudé va rematar amb el cap una pilota endimoniada que va treure amb encert el porter argentí amb una aturada felina. Cristian Álvarez, que ahir substituïa Kameni –lesionat a darrera hora al canell–, va fer un gran partit. L'habitual suplent del camerunès s'està convertint en un gran porter. Ahir va estar lluït en els moments puntuals en què més va patir l'equip.

La segona part va mantenir les mateixes constans vitals que la primera. L'Espanyol manava, posava l'esperit i les ganes i el Sevilla es desdibuixava en cada empenta dels catalans. L'Espanyol no perdia pistonada i Osvaldo va posar a prova Palop. L'argentí tenia fam i va vehicular el fluix ofensiu dels locals. En la següent oportunitat el punta no va fallar. Un altre cop la mateixa parella de ball del primer gol: Osvaldo i Marqués. El madrileny va tornar a habilitar l'argentí perquè fes el segon de la nit, escolant la pilota per sota les cames de Palop. Quedava mitja hora de partit, però l'Espanyol ja tenia tres punts a la butxaca que són balsàmics i rebaixen les crítiques ferotges d'alguna gent al projecte de Pochettino. A més, el triomf dóna moral a l'equip abans de la visita al Valladolid.