Maxwell: “No firmo ser suplent sempre i titular a la final de Champions”

Maxwell es presenta relaxat a la cita amb l’AVUI després de l’entrenament, però de seguida se li nota que és defensa. Poques paraules, però afinades per una absoluta correcció. Ho observa tot, en els seus primers dies al Barça, i calla tot el que pot. “No parlaré d’Ibrahimovic fins que el fitxatge sigui oficial”, avisa sobre el seu amic suec, amb qui ja ha coincidit a l’Ajax i a l’Inter. “Ja us en diré coses més endavant”, s’excusa, imbuït d’una extrema prudència. Aquesta és la seva primera entrevista per a la premsa catalana des que va arribar aquest cap de setmana per signar de blaugrana per quatre temporades més una d’opcional i es mostra especialment concentrat, actitud pròpia d’aquell a qui tot li ve de nou. Es declara impressionat per l’expectació mediàtica i social que genera tot jugador del Barcelona, però també se li nota que ve d’un club gran. Mira educadament però sense dissimular l’hora, com si volgués advertir que el temps d’atenció d’una estrella no es pot allargar gaire, i s’aixeca de la cadira quan considera que s’ha fet tard i que pot tenir la temptació de parlar d’Ibra. No es mostra descortès, però li costa més riure que clavar la mirada als ulls de l’interlocutor. “No sóc seriós, sóc tranquil”, es defensa. Un bon defensa, sí, al camp i a fora. S’acomiada amb més espontaneïtat i complicitat de la demostrada durant l’entrevista i es fica al cotxe amb el seu compatriota i també nouvingut Henrique, tutelats pel membre del cos tècnic Pepe Costa.

Un brasiler de nom Maxwell.
Sí. Així es deia el nòvio de la meva tieta i el nom, nord-americà, li agradava molt a la meva mare, que té ascendents suïssos a la família.

Vostè va arribar a Europa als 20 anys. Ajax, Inter i ara Barça. Quin ambient hi ha trobat?
Es nota un grup molt alegre, molt unit, un ambient fantàstic. Fixi’s en el detall de Messi. Un exemple. No és fàcil veure un crac així que retalli les vacances. Això significa que dóna molt valor a l’equip. Des del primer dia es veu que tothom té ganes de treballar.

Tampoc el deuen impressionar tantes coses, venint de l’Inter.
M’impressiona la qualitat de l’equip i del joc que va fer el Barça la temporada passada. A Itàlia repetíem: “És increïble, és increïble”. Comentàvem la regularitat en el joc, la precisió, la velocitat, la qualitat en la passada.
Fantàstic.

Un joc al qual s’ha d’adaptar ràpid.
Tinc l’avantatge d’haver jugat a l’Ajax, que fa un joc similar. Koeman, que va beure del Dream Team com Guardiola, va ser el meu tècnic.

I li va recomanar fitxar.
Amb Koeman no hi parlo des que vaig marxar de l’Ajax, però ja llavors deia meravelles del Barça i de Barcelona. Parlàvem sovint d’això. El que sí que m’ha donat molta informació ara és Figo, company meu a l’Inter. Em va trucar durant les vacances i em va donar sempre informació molt positiva.

També de l’afició?
Sí, però són converses personals.

Koeman, Mancini, Mourinho, Guardiola. Ha tingut tècnics molts joves.
Tots podien dir coses molt importants a la feina. Tots es comuniquen molt bé, són oberts, saben transmetre el seu sistema. Guardiola és molt precís quan explica la seva filosofia. Sap transmetre passió.

I què vol de vostè?
Com a lateral brasiler tinc característiques ofensives. Fins i tot he jugat de migcampista algun cop. M’agrada donar velocitat al joc, jugar a un o dos tocs, pujar, centrar, però sempre respecto el tècnic. Sé que l’equilibri si puja Alves és important.

A Itàlia va aprendre a defensar.
Amb Mancini entrenàvem la marca a l’extrem, tancar les vies a l’altre lateral. A Itàlia m’he fet més complet.

Doncs ve a rellevar Sylvinho, que tampoc jugava gaire.
Conec la qualitat d’Abidal, però ningú es conforma a ser suplent. Jo no firmo jugar poc durant tota la temporada i ser titular a la final de la Champions. [Somriu.]

El seu fitxatge va representar una sorpresa. Quan el va contactar el Barça?
Fa temps que sabia que n’hi havia la possibilitat, com també que anaven darrere de Filipe Luís, de qui tinc bona opinió perquè vam coincidir a l’Ajax, però tampoc diré res més del fitxatge. Són coses molt personals.