"Tots volen fer seus els èxits de Laporta"

Lluís Daniel-Geli –empresari del sector immobiliari i hoteler– és el número 2 de la precandidatura d'Agustí Benedito, a qui va conèixer fa 40 anys a l'escola la Farga. Geli té un missatge clar. Reparteix contra els precandidats majoritaris, no defuig cap tema i, malgrat les males previsions, creu que demà Benedito superarà el tall i es convertirà en candidat.

Doni'm tres motius pels quals s'ha de votar Agustí Benedito?
Perquè és una precandidatura independent, integradora i també renovadora. L'Agustí representa tots aquests valors.

Per què insisteixen tant a dir que són l'única precandidatura independent i que no està vinculada a cap poder?
Perquè és així. La independència del Barça és un valor essencial. Les altres precandidatures tenen unes connotacions molt clares. Tant mediàticament com políticament. De fet, només cal fer un repàs a alguns mitjans. Ens enfrontem amb gent de molt poder i som els que més a prop estem del soci de peu, de lateral, de gol i també d'alguns de tribuna. Som gent més de base que volem fer un Barça diferent que continuï sent el millor equip del món. A més, hem demostrat capacitat.

Passaran el tall; les previsions no són gens favorables?
No és fàcil aconseguir 2.095 signatures vàlides. Estem treballant molt, de manera exhaustiva. Hi ha gent que juga amb un avantatge evident. Els que tenen el poder com Jaume Ferrer, altres que han fet oposició durant cinc anys i que han estat molt vinculats a la moció de censura com és el Sandro Rosell, i altres que utilitzen el cens, cosa que és il·legal, com el Marc Ingla. Nosaltres ho fem molt més modestament i confiem que al final ho aconseguirem.

Aquests últims dies, els noto una mica decebuts per com ha anat la campanya...
Tots aquest espectacles entre exvicepresidents a mi em sobten molt. I més provinent de gent que han estat dins d'una junta. Això de les querelles em sembla un espectacle lamentable que el soci no mereix. Nosaltres ho deixem molt clar en el nostre eslògan: S'ha de posar el club, és a dir, els seus dirigents, a l'altura de l'equip. I és evident que aquesta gent no només no ho estan fent, sinó que estan demostrant que per la lluita de poder som capaços de qualsevol cosa. No estan a l'altura del club que volen presidir.

Quin espectre us imagineu a partir de demà?
Sincerament penso que arribarem quatre. Guixà, Plaza i Salvat mereixien tot el meu respecte. No vull menysprear ningú, però serem quatre, que a la llarga seran tres. I amb capacitat de guanyar al final serem dos: Sandro i nosaltres.

Quin pacte veu?
Ingla i Ferrer arribaran a algun tipus d'acord. Quan més s'acosti el dia de les eleccions, veuran que no sumen prou i s'alinearan, i això els passarà factura. Al final, la batalla serà o bé Sandro o bé Benedito.

Com valora el mandat de Laporta?
El canvi que ha fet al Barça és inqüestionable. Vaig ser delegat de la junta de Laporta i conec molt bé el procés de canvi. Respecte com estava el club el 2003 a com està ara hi ha una diferència abismal: la millora és espectacular. Però tenint clar això encara és més espectacular que el soci no aprovi Laporta, com a persona. La gent diferencia molt el que és la gestió i el que és el personatge. Laporta pel bo i pel dolent és únic. Per tant, el continuisme sense ell tampoc l'entenc. El senyor Marc Ingla i el senyor Jaume Ferrer no són Joan Laporta. En aquestes eleccions fins i tot vol ser continuista el senyor Rosell. Tots volen apropiar-se d'uns èxits que qui els ha presidit ha estat Joan Laporta. Ens agradi més o menys és així. I el president del millor Barça de la història no serà ni Ingla, ni Ferrer, ni Rosell. Serà Joan Laporta.

Per tant, m'està dient que Jaume Ferrer no mereix continuar?
Aprecio molt el Jaume. De fet a la comissió delegada vaig treballar molt estretament primer amb Bartomeu i després amb ell. Però no el puc entendre. Va ser espiat pel director general del club i reacciona com si res. Em sembla que només per això ja queda prou deslegitimat no només per dirigir el club sinó per ser líder d'alguna cosa.

Què pensa de Sandro Rosell?
Tots són iguals. S'han passat la campanya tirant-se els trastos pel cap. Rosell fa cinc anys que fa oposició. Va estar al darrere de la moció de censura. Té una imatge molt immaculada que ha sabut cultivar amb els mitjans. Tot i això, en aquesta campanya l'està perdent. Amb la querella evidencia que s'ha posat nerviós. Han estat cinc anys d'una oposició molt estudiada que va fer des del primer dia que va marxar.

...
A més, sap una cosa; mai vaig entendre per què se'n va anar. Ell defensava un model esportiu diferent del que havien traçat la junta i el president. I tampoc entenc per què no reconeix que estava equivocat. De la mateixa manera que li reconec que va portar Ronaldinho, ell va apostar clarament per Scolari... Va perdre una batalla de poder i se'n va anar. És un home de poc compromís. Està ressentit. El que no pot canviar és la història. El millor Barça de la història ve després d'ell. Mal que li pesi. El mateix passa amb Ingla.

Pel que fa a títols, l'herència que els deixen és molt gran?
El llistó és molt alt però tenim molt clara l'estructura esportiva com també el que represent la figura de Guardiola. Fins al punt que no tenim vicepresident esportiu perquè la junta no vol interferir gaire en un tema que han de portar els professionals. Amb Pep hem de parlar pel tema de la secretaria tècnica perquè Txiki no compta

Per què vostè és l'únic vicepresident de la precandidatura?
Són molts anys amb l'Agustí. El conec des fa 40 anys i hem fet molt camí. Quan va muntar l'Elefant Blau, jo li vaig donar suport des de l'ombra. Ell va ser un dels caps visibles amb Laporta, Perrín i Moix. És molt de Barça el que portem a dins, moltes hores que ens hem deixat i també molts diners invertits. Tot i això, podria acabar havent-hi algun vicepresident més. Som una llista de 14 i podem acabar sent 21.

Les primers enquestes no els van acompanyar gaire, decebuts?
Més que pel resultat per com va anar tot. Per ser honest s'ha de predicar amb l'exemple. Si un diu que serà molt auster no pot fer una despesa electoral de tres milions d'euros. I al final amb les enquestes passa el mateix. Em sembla escandalós que es parli de transparència i a la vegada que s'utilitzi el cens electoral. A sobre, els grans grups mediàtics de Barcelona estan jugant a tocar les enquestes. I això em sembla denigrant. I ho denuncio perquè tenim constància que s'han manipulat. L'única realitat és que tenim una incidència de vot de l'11%, que és espectacular si es té en compte que, malgrat el temps que fa que treballem, som una precandidatura que fa tres mesos no coneixia ningú. Estic convençut que tindrem possibilitats de victòria en el moment que la gent conegui obertament el nostre precandidat. Per molt que pesi a l'Sport o al Mundo Deportivo, qui vota és el soci no és ni el senyor Godó ni el senyor Z. Hi ha molta gent que ha donat la signatura a Sandro, però que ara no té clar el seu vot. Això no és una convocatòria política, en què el vot és molt més fidel. En una setmana la fluctuació pot ser màxima. Si no, que ho diguin a Lluís Bassat, el 2003.

Els acusen de ser un submarí i que acabaran pactant?
Amb tota la feina que hem fet... Tenim molt clar que l'única precandidatura que representa el que vol el soci del carrer és la nostra. No pactarem amb ningú. L'altre dia un precandidat parlava de la implantació d'un codi ètic. Perquè vols un codi ètic quan tothom s'omple la boca dient que la transparència serà màxima? Si realment apliquessin aquesta transparència no faria falta res d'això. Transparència màxima és explicar als socis el que passa al club. Que facin el que volem fer nosaltres. Que es comprometin a penjar al web les despeses, els viatges dels directius, els sou dels executius... Si no ho fas és perquè hi ha alguna cosa a amagar.

Quina és la veritable situació econòmica del club?
Penso que no es tan bona com diuen. El president sortint farà un últim dispendi amb Cesc. Tant ell com Villa són dos fitxatges que m'encanten però hem de veure com s'han negociat. Sabem que el club genera 190 milions d'euros de despeses no esportives i el primer que haurem de fer és agafar les tisores i retallar. En la pròxima junta s'han acabat els avions privats dels directius, tots anirem en vols regulars. Els ingressos i les despeses són de 400 milions. I hem d'atacar les despeses. No pot ser que el director general cobri 900.000 euros, ni el secretari tècnic tres milions. A més, hem de blindar el patrimoni. En aquest sentit, Laporta ha traït una de les coses del programa del 2003. Ha venut gairebé 80 milions d'euros de patrimoni amb la complicitat de Ferran Soriano. Aquest senyor és un crack dels números però només ha obtingut benefici venent patrimoni. I això és indecent. Som els únics que volem aturar la requalificació del Miniestadi. Uns terrenys emblemàtics i estratègics que no podem perdre.