Concloent Cristiano

Després de cinc anys arrossegant-se per Europa, el Madrid va passar a la fase d'eliminatòries com a primer de grup i, per tant, amb el factor camp a favor. L'equip blanc necessitava la victòria per aconseguir de forma matemàtica el seu objectiu en un estadi infernal, com ho és el Vélodrome, i davant un Olympique de Marsella que es jugava la classificació, i se'n va sortir amb solvència (1-3).

Els francesos havien de derrotar els madridistes per tres gols per deixar-los fora, però el seu ímpetu es va veure aviat desactivat, quan als cinc minuts un obús de Cristiano Ronaldo va silenciar l'afició local. Va ser només la primera picada d'ullet d'un portuguès immens, que també va enviar una pilota al pal i a deu minuts del final feia també el gol que tancava el marcador.

Sempre actiu, va realitzar amb tota probabilitat el seu partit més complet des que va arribar al Bernabéu, fresc en el seu joc, amb molta visió i una verticalitat que dóna una altra vida a l'equip de Pellegrini. Si es va voler refer dels errors de dissabte passat i guanyar-se el perdó del madridisme, ho va aconseguir i amb escreix.

Lucho, cara i creu
Tot i el matiner gol blanc, la victòria no va ser tan senzilla i, al minut 11, Lucho González va saber aprofitar una mal rebuig d'Arbeloa per empatar. El partit va guanyar en intensitat, però els francesos no aconseguien arribar amb perill, mentre que el Madrid, superat el moment d'eufòria local, va començar a controlar sense problemes.

A la segona part, Albiol tornava a avançar els blancs a la sortida d'un córner. Era el minut 60 i l'Olympique es va trobar amb una nova oportunitat d'empatar en cometre Casillas un penal sobre Niang. Però aquesta vegada Lucho no va estar encertat i va enviar la pilota al travesser, cosa que va esvair les possibilitats del seu equip, que amb un triomf hauria superat un Milan que només va empatar amb el Zuric (1-1).