Amics, coneguts i saludats

El 15 de juny del 2003 Joan Laporta guanyava les eleccions del Barça amb el major nombre de vots de la història del club. Forjada en l'últim any, la candidatura va aglutinar gent de diferents sectors, però amb trets bàsics en comú: gairebé tots tenien 40 anys i eren professionals liberals, entenien que l'entitat necessitava un canvi radical i situaven Catalunya com a motiu final.

Aquell grup estava format per quatre subgrups: els que procedien de l'Elefant Blau, la plataforma creada contra Josep Lluís Núñez, amb Laporta, Alfons Godall, Albert Vicens i Jordi Moix; els rosellistes, amb Sandro Rosell, Josep M. Bartomeu i Jordi Monés; els anomenats clústers, de perfil econòmic, amb Ferran Soriano, Marc Ingla i la seva dona, Clàudia Vives Fierro; i els pinyols, de caràcter més polític, sobiranistes propers a Convergència Democràtica, amb Jaume Ferrer, Josep Cubells, Antoni Rovira i Xavier Cambra. Entre tots ells, alguns eren amics, molts es coneixien bé i d'altres simplement s'havien saludat, inclosos els que es van creuar per primer cop a la vida per aquella aventura.

Set anys després, enrere queda un mandat revolucionari, triomfant com cap altre, pioner en diversos aspectes, però d'aquella unió convençuda quasi no en sobreviu res -alguns amics aleshores ara ja no ho són i a l'inrevés- i, en canvi, han emergit els líders dels sectors que conformaven aquella primera junta per presentar-se a les eleccions del 2010.

Els continuistes Godall, segon de Laporta, i Ferrer, resistent a la directiva per no haver d'avalar, però distanciat de Laporta; Rosell, dimitit el 2005 per discrepàncies amb Laporta; i Soriano, que encara dubta si ser candidat o de quina manera participar en els comicis, dimitit el 2008 després de la moció de censura. Laporta ha liderat el club, però no ha sabut fer el mateix amb la seva junta i aquesta ha estat una pedra a la sabata que ha arrossegat.

Precandidatures en formació
A l'espera de la data de les eleccions, que s'han de celebrar entre el 15 de març i el 15 de juny, els precandidats van formant els seus equips i deixant anar els primers traços del seu projecte. Dels que ja ho han anunciat públicament, Ferrer compta amb els actuals directius Albert Perrín, Jacint Borràs, Alfonso Castro, José Antonio Colomer i Jordi Torrent, a part dels externs Ramon Esteve, Carles Ayats i un tercer nom. El seu objectiu és recollir els vots de la gestió laportista, però allunyant-se de l'estil i els excessos de l'actual president.

Pel que fa a Rosell, farà cinc anys que va marxar, però ha sabut rendibilitzar la imatge que en va quedar, com a peça clau en el fitxatge de Ronaldinho i en la construcció del projecte esportiu de l'era Rijkaard, a qui no volia. Des d'aleshores les seves aparicions han estat comptades, només per presentar el seu llibre, per anunciar que es presenta i que crearà un codi ètic.

Rosell va acompanyat per Bartomeu, Monés, Moix i Xavier Faus d'exdirectius, i ha intentat crear un grup transversal, amb Marc Ros, Pilar Guinovart, Roger Granados, Ramon Pont, Jordi Cardoner, Carles Vilarrubí, Manel Arroyo i Javier Bordas. Rosell és el precandidat amb més complicitats mediàtiques, inclòs el sector més genuí del nuñisme, o el que va representar al seu dia, que s'alinea amb ell com a contrari de Laporta, no per cap objectiu programàtic.

Godall, pel seu cantó, representant del continuisme que vol Laporta, encara no ha fet cap pas definitiu, però ja té un bon gruix de directius que el seguirien: Cubells, Rafa Yuste, Joan Boix, Josep-I. Macià, M. Elena Fort, Patrick Auset, Xavier Bagués, Magda Oranich i Xavier Sala i Martín.

Aquest últim, conegut per les americanes, l'han frenat, però és el que té el perfil més potent i el que convenç Laporta, així que no és forassenyat pensar en un gir final segons el que passi. Si Soriano es podria unir a aquest grup és una incògnita. Laporta apostarà fort perquè Godall o Sala, amics seus, siguin el seu successor i no ho sigui cap conegut, saludat... o enemic.