El Barça conquereix el títol fent un gran partit contra el Valladolid (4-0)

La vintena lliga ja és al sac. El campionat més igualat de la història té color blaugrana. I el que ha fet l'equip de Pep Guardiola té molt de mèrit després d'haver guanyat sis títols el 2009. No s'ha cansat de guanyar. No ha perdut ni l'ambició ni la concentració en cap moment i no només ha estat capaç d'aguantar el combat amb el Real Madrid, sinó que l'ha superat i ha estat capaç de deixar en blanc el nou projecte galàctic de Florentino Pérez, Cristiano Ronaldo, Kaká i Benzema. Quasi 300 milions d'euros sense cap resultat positiu. Un projecte galàctic enfonsat per un altre model futbolístic, el del Barça, amb grans jugadors de fora, però amb una base de futbolistes feta en el planter, que ahir va tornar a tenir protagonisme amb set jugadors en l'onze titular i en els quatre gols del partit. El projecte del Madrid arribava a l'última jornada amb una puntuació rècord, 95 punts, però superat per un altre equip que, amb 96, només havia cedit una derrota en tot el campionat i que havia estat capaç de superar totes les pressions imaginables i inimaginables amb un futbol espectacular, guanyant una final rere una altra, perquè el tram final de la lliga, des que el Barça es va exhibir al Santiago Bernabéu i va perdre posteriorment dos punts contra l'Espanyol, s'havia convertit en una persecució blanca sense treva.

El Madrid no havia tornat a fallar, però tampoc ho havia fet el Barça ni a Vila-real ni a Sevilla, dos camps on des de Madrid esperaven l'errada i no era qüestió de fallar ahir, al Camp Nou, on el Barça només havia cedit un empat, i contra un rival, el Valladolid, que lluitava per la salvació. Els de Guardiola van ser fidels al seu estil, a la seva manera d'entendre el futbol, i per aquest camí van aconseguir una altra victòria i un altre títol.

Nervis i allau.
El Barça va començar el partit una mica nerviós, i els nervis li haurien pogut costar un gol només començar. Aquest equip només té un camí per guanyar, la pilota. Mai fa una pilotada, ni per defensar-se, i en una cessió que va intentar jugar Valdés amb el peu la pilota va acabar morta al punt de penal als peus de Manucho, que no s'ho va acabar de creure i va veure com Puyol salvava el gol. A aquesta jugada li va seguir una nova indecisió de Valdés i Piqué que va traslladar el nerviosisme a la graderia. Van ser cinc minuts estranys en una gran primera part dels de Guardiola, que van començar a funcionar just quan el Màlaga marcava contra el Real Madrid i el públic s'oblidava del nerviosisme per esperonar els seus. No hi havia Xavi per construir el joc ni per asserenar-lo, ni per fer l'última passada, però hi havia Sergio, Keita i un immens Touré per imposar-se al mig del camp per col·locació i força. I va començar a arribar un allau de joc ofensiu i d'oportunitats blaugrana. Keita i Touré ho van provar des de fora de l'àrea amb dos grans xuts i Bojan va xutar desviat en el servei d'un córner. El Valladolid només podia pregar perquè el gol no arribés o perquè si acabava arribant els resultats dels altres camps li fossin favorables. Messi va fallar amb la rematada final en el minut 21 quan el gol ja es cantava a la graderia. Era qüestió de temps i va acabar arribant en la jugada menys esperada. Una pilota que Pedro –el canari va fer un altre extraordinari partit– va lluitar i va centrar esperant que algú la toqués. Va ser Luis Prieto qui va introduir la pilota a la seva pròpia porteria. Amb el primer gol aconseguit, s'havia de buscar el segon, que portés més tranquil·litat a la gespa i a la graderia. I no va trigar a arribar, en el minut 30, quatre minuts després, Pedro va tornar a aparèixer per culminar una gran jugada de Messi.

L'adrenalina va baixar i la segona part va començar amb l'empat del Real Madrid a Màlaga. Era exactament igual el que fessin els de Pellegrini perquè el Barça complia i guanyava el seu partit, amb més comoditat encara després que, quan es complia el minut 15, Touré fes una jugada magistral superant tots els defenses per habilitat i també per potència i cedís la pilota a Messi perquè l'argentí anotés el seu gol número 33 del campionat.

La lliga estava guanyada i fins al final era qüestió de celebrar el títol a la graderia i que els aficionats rendissin homenatge als seus jugadors per una altra temporada espectacular i per tot el que els homes de Guardiola els han donat aquests dos últims anys. Hi va haver crits per a Valdés, Piqué, Pedro, Puyol, Iniesta i Messi, que no volia acabar la temporada sense igualar el registre de Ronaldo. Va buscar el gol i el va aconseguir en el minut 30. 34 gols en la lliga. Pichichi i Bota d'Or. Amb el partit i la lliga guanyats van continuar els reconeixements. Minuts per a Henry en el més que possible comiat del francès com a jugador del Barça. També per a Ibrahimovic, a qui Guardiola agraïa el curs que ha fet, sobretot, en la primera part, i ovació de gala per a Andrés Iniesta, maltractat per les lesions en aquest exercici, però que té el cor robat a tots els culers. El de Fuentealbilla va entrar per jugar els últims cinc minuts en el lloc d'un Pedro que era acomiadat per Guardiola posat dempeus i ovacionant-lo a l'àrea tècnica reconeixent-li tot el que ha donat a l'equip aquest any el jugador del planter. Lliga guanyada amb 99 punts, una bestiesa, tres més que el Madrid que no va passar de l'empat a Màlaga. Toca celebrar-ho i fer un monument a tota la plantilla a l'esplanada del Camp Nou. Se'l mereixen, perquè ahir van tornar a demostrar que són els millors del planeta i van prometre que la temporada vinent tornaran a guanyar.