La paradoxa Oliver

Si al FC Barcelona hi ha una figura que pot discutir-li a Joan Laporta el liderat en el rànquing de controvèrsies i polèmiques mediàtiques, no és cap altra que Joan Oliver. Del director general corporatiu, que tot just porta 14 mesos en el càrrec, qualsevol ciutadà atent a l'actualitat blaugrana en podria elaborar un full de serveis amb un balanç bastant negatiu. Paradoxalment, gaudeix d'una alta consideració a la cúpula directiva del Barça, reflectida en la nòmina.

El cert és que poques coses de les que surten a la llum pública hi ajuden. Aquest estiu, el 19 d'agost, el vicepresident econòmic, Joan Boix, destacava en l'assemblea de socis compromissaris que, per primer cop des del 2003, la despesa en salaris de personal no esportiu es podia reduir; concretament en un 3,5%. Segons el pressupost presentat, durant el present exercici 2009-10 el club pagarà 25 milions d'euros, pels 25,9 milions pagats l'exercici anterior; tot plegat per la reestructuració de personal i funcions dissenyada per Oliver. Però menys de dos mesos després Joan Laporta anunciava en roda de premsa -forçat perquè un diari ja disposava de la informació- que Oliver passava a cobrar 600.000 euros l'any, incentius a banda. Boix, com a tresorer, havia signat l'augment uns dies abans.

No només això, perquè l'anunci arribava en plena polèmica per les auditories de seguretat, tota la responsabilitat de les quals l'havia assumit el director general. Amb el pas dels dies, cal dir que fonts molt pròximes a la polèmica han acabat admetent que Oliver no tenia ni de llarg el cent per cent de la culpa en el cas, que hi havia hagut pressió per tirar endavant les auditories i que al final havia accedit a assumir igualment un xàfec que ara, des de no fa gaires dies, ja ha escampat.

Abans d'entrar a l'entitat
Però el cas s'ha repetit. Ja ho havien fet en privat alguns directius, però aquesta setmana el nou tresorer Xavier Sala i Martín va ser el primer d'afirmar en públic -a RAC 1- que el cas de les auditories havia estat un "error d'Oliver". Acte seguit El Periódico informava que en la junta celebrada a Perpinyà s'havia acordat que Oliver percebria uns incentius de fins a 300.000 euros.

Fonts de la cúpula del club van indicar ahir a aquest diari que la decisió no es va prendre a Perpinyà, sinó en dues reunions de comissió delegada i responent a una intenció anterior... i que no es reduïa a Oliver. Perquè, de fet, el que es va aprovar és que després del triplet i un exercici de crisi tancat amb beneficis, tot el personal del club no esportiu, no només el primer equip de futbol, cobrés la totalitat dels ingressos per incentius previstos als contractes. En força casos és al voltant del 25% del salari; en el cas d'Oliver (i altres alts executius) podria ser del 50%, tot i que d'això no n'hi ha confirmació.

Les fonts abans mencionades insisteixen que la feina d'Oliver és "imprescindible". Abans de ser fitxat, de fet. Ell va ser peça clau en la negociació que va acabar amb la firma del contracte de Mediapro, fet que li va facilitar l'accés al càrrec. Però la paradoxa seguirà. A dins entenen que els 600.000 euros estan justificats per la feina que assumeix -"Molta més que l'Anna Xicoy"- i pel mercat, extrem que ratifiquen experts en caçatalents i alta direcció. A fora no.