La lliga de debò

La lliga estatal descrita fa quatre dies com la de les estrelles, brilla només pel Barça. La resta té un bon nivell, però no es pot comparar amb la Premier anglesa. El calendari és una olla, en lloc d'intentar ajudar l'equip que defensa el pavelló de la lliga a Europa, sembla que estigui pensat més aviat per al contrari. I el Barça en surt molt més perjudicat si veiem els partits que ha de jugar i els que han de jugar la resta. Des d'afrontar la Champions a la final del copa del Rei. S'ha de saber que la Premier anglesa queda planificada per a coneixement de tothom abans de començar-la. En la lliga mai no acabes de saber com planificar aspectes de la vida personal o familiar. Els horaris dels partits són com una mena de rifa. S'anteposen, per damunt de tot, els interessos de la televisió. No solament això, mai no se sap quin canal els acabarà emetent, ni a quina hora ni quin dia concret. Els arbitratges són un laberint, els criteris per prendre decisions són variats com l'arc de Sant Martí. I si algú s'atreveix a insinuar que hi ha arbitratges estranys o rars, una publicació de futbol, sense més ni més, ni el senyoriu que indica el seu nom, insulta de la manera més gratuïta. Ara, després d'aquestes últimes tres jornades, haurà d'insultar tothom, fins i tot la premsa honesta de Madrid. La prova del nou és la Champions. A excepció del Barça i el Milan, els equips dominadors dels últims anys són anglesos.

Tot això du a una conclusió. Hem d'anar, i la directiva del Barça fa bé d'estar-ne a l'aguait, a una lliga europea de veritat. Fugir de sapastres mesetaris que no saben organitzar ni un calendari, ni uns horaris, ni uns criteris de justícia. Si s'hi fixen bé, és el mateix que necessita el nostre país: ser present a Europa en igualtat de condicions que la resta dels països que la formem, és el que necessitem en futbol: al cap a i la fi tot es dóna la mà. Ah! Demà a hora noctàmbula toca el Sevilla. Som-hi! Ja falta menys.