Esports
Llargues cues a Hannover per acomiadar Enke
Han disposat pantalles gegants en l'exterior de l'estadi per als milers de persones que s'espera s'acostin a seguir-lo aquí en directe
Des de primera hora del matí, aficionats del Hannover i molts altres ciutadans formen una llarga cua davant l'estadi de la ciutat, on es retrà homenatge a Robert Enke, el porter de la selecció alemanya que es va suïcidar dimarts passat, als 32 anys.
Per a l'ofici en l'estadi, presidit per la cúpula futbolística i una abundant representació institucional, s'espera superar amb escreix l'aforament de 45.000 places del recinte i s'han disposat pantalles gegants en el seu exterior per als milers de persones que s'espera s'acostin a seguir-lo aquí en directe.
Cinc cadenes de televisió transmetran l'acte -des de la pública ZDF a dos canals d'informació, un canal regional i altre esportiu-, que segons aquests mitjans de comunicació podria ser la major manifestació de dol des de l'enterrament del primer canceller de la República Federal Alemanya (RFA), Konrad Adenauer, el 1967, amb 300.000 assistents.
La mort d'Enke, de 32 anys, dimarts passat, va sacsejar el país sencer immediatament després de saltar la notícia que s'havia llançat a les vies d'un tren.
La conferència de premsa l'endemà de la seva dona, Teresa, de 33 anys, explicant que ja el 2003 havia rebut tractament per depressió va posar al descobert la tragèdia interior d'un arquer atípic, pel seu caràcter afable, a anys llum del prototip d'un Oliver Kahn.
Se sabia del cop dur que va suposar el 2006 la mort de la seva filla Laura, de dos anys, però no les restants pressions i pors d'algú que arrossegava una depressió recurrent.
La por de perdre la seva segona filla -adoptada pel matrimoni al maig, de vuit mesos ara i de nom Leila-, al costat d'una inoportuna infecció intestinal que va obstaculitzar la seva preparació per al Mundial 2010 el van decidir a ocultar el seu sofriment.
Els dos factors, el personal i l'esportiu, han evidenciat la pressió sobre els futbolistes, forçats a amagar les seves flaqueses, com també va mostrar el cas del exinternacional Sebastian Deisler, qui el 2003 va penjar les botes després de la seva llarga lluita contra la depressió.
El seu suïcidi ha generat una corrent d'empatia sense precedents. Teòricament, aquest dissabte s'havia de transmetre per la televisió pública l'amistós Alemanya-Xile, desconvocat després de la tragèdia d'Enke.
Al funeral en l'estadi de Hannover han acudit representacions de tots els clubs europeus pels quals va passar, a més de la selecció alemanya en ple, diversos exseleccionadors i companys degran part dels equips de la Bundesliga. Després de la cerimònia, el fèretre de Enke serà transportat a un cementiri veí, on està enterrada la seva filla Lara.
Per a l'ofici en l'estadi, presidit per la cúpula futbolística i una abundant representació institucional, s'espera superar amb escreix l'aforament de 45.000 places del recinte i s'han disposat pantalles gegants en el seu exterior per als milers de persones que s'espera s'acostin a seguir-lo aquí en directe.
Cinc cadenes de televisió transmetran l'acte -des de la pública ZDF a dos canals d'informació, un canal regional i altre esportiu-, que segons aquests mitjans de comunicació podria ser la major manifestació de dol des de l'enterrament del primer canceller de la República Federal Alemanya (RFA), Konrad Adenauer, el 1967, amb 300.000 assistents.
La mort d'Enke, de 32 anys, dimarts passat, va sacsejar el país sencer immediatament després de saltar la notícia que s'havia llançat a les vies d'un tren.
La conferència de premsa l'endemà de la seva dona, Teresa, de 33 anys, explicant que ja el 2003 havia rebut tractament per depressió va posar al descobert la tragèdia interior d'un arquer atípic, pel seu caràcter afable, a anys llum del prototip d'un Oliver Kahn.
Se sabia del cop dur que va suposar el 2006 la mort de la seva filla Laura, de dos anys, però no les restants pressions i pors d'algú que arrossegava una depressió recurrent.
La por de perdre la seva segona filla -adoptada pel matrimoni al maig, de vuit mesos ara i de nom Leila-, al costat d'una inoportuna infecció intestinal que va obstaculitzar la seva preparació per al Mundial 2010 el van decidir a ocultar el seu sofriment.
Els dos factors, el personal i l'esportiu, han evidenciat la pressió sobre els futbolistes, forçats a amagar les seves flaqueses, com també va mostrar el cas del exinternacional Sebastian Deisler, qui el 2003 va penjar les botes després de la seva llarga lluita contra la depressió.
El seu suïcidi ha generat una corrent d'empatia sense precedents. Teòricament, aquest dissabte s'havia de transmetre per la televisió pública l'amistós Alemanya-Xile, desconvocat després de la tragèdia d'Enke.
Al funeral en l'estadi de Hannover han acudit representacions de tots els clubs europeus pels quals va passar, a més de la selecció alemanya en ple, diversos exseleccionadors i companys degran part dels equips de la Bundesliga. Després de la cerimònia, el fèretre de Enke serà transportat a un cementiri veí, on està enterrada la seva filla Lara.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
