El Barça goleja el València i obre més forat a la Lliga

Per llegir la crònica del partit minut a minut clica AQUÍ

Per primera vegada aquesta temporada, el Camp Nou va ser el de les grans ocasions. L’equip no podia ser menys i per enèsima vegada va treure a passejar totes les seves virtuts. Nou cop de puny blaugrana a la Lliga i exhibició contra un València que es va endur una golejada merescuda, un 4-0 que deixa més líder el conjunt de Pep Guardiola. Si el tècnic volia frenar l’eufòria a l’entorn, el resultat d’ahir no l’ajuda gens.

Barça i València són dos aspirants al mateix tron. Però que diferent que juguen. Que diferent que juga el Barça de la resta d’equips! Ni tan sols va fer falta un gran partit de Messi per sentenciar. Qui sap si es reservava per al clàssic contra el Madrid o si per un dia l’argentí va voler que el protagonisme se l’enduguessin altres jugadors. Com ara Henry. Faltava el pichichi Eto’o i el francès va fer un hat trick. Va liderar el festival, però per sobre de les individualitats, l’exhibició blaugrana va ser cosa de conjunt.

No va fer un mal partit, el València, almenys fins que va tenir certes opcions al marcador. Rascant com només Albelda, Del Horno i Albiol saben fer, amb el poderós Fernandes exhibint tècnica i el perill sistemàtic de David Villa al davant, el conjunt xe va fer el partit que volia Emery. Línies juntes i ni una concessió al rival. Ni així no va poder frenar un Barça llançat. Immens en la pressió i sensacional en la definició.

Amb una tripleta ofensiva amb Messi, Hleb i Henry tots tres alternant-se en la posició de 9, va ser Xavi qui va tenir la primera ocasió tot just començar. L’egarenc –de menys a més– va definir bé una acció absurda de Maduro –no oblidarà el seu primer partit com a titular, l’holandès– però el pal va rebutjar el seu xut. Divuitena rematada a la fusta d’aquesta temporada. Però quan els culers que ahir van omplir el Camp Nou començaven a entonar el clàssic “ai que patirem”, l’equip va recordar-los que aquesta temporada tot és diferent. Que paga la pena anar a l’estadi.

Als vint minuts, Touré Yaya es va disfressar del mateix Xavi i va assistir un Henry endollat, rapidíssim, que va superar Renan amb una suau toc de vaselina. Golàs per començar el gran dia del francès, que poc després feia el segon en aprofitar una intel·ligent assistència de Hleb, un altre que ahir va guanyar-se el favor del públic blaugrana. Unai Emery no trobava solucions i el València va entrar en una fase d’absolut desconcert. Perdia constantment la pilota i s’emprenyava al mateix ritme que el Camp Nou fregava l’èxtasi.

Amb 50 segons del segon temps n’hi va haver prou per sentenciar amb el tercer, obra d’un Alves espectacular en tots els terrenys. Com Guddy. Com Márquez, enorme en l’anonimat. I com Bojan, que va regalar-se la cirereta en l’acció del quart, que va donar fet a Henry. El Barça sedueix i obre més forat a la Lliga. Com a mínim tres dels seus quatre rivals hauran fallat aquesta jornada. El millor moment per al clàssic.