Roma acull els dos equips més seductors del moment en la final que promet el millor espectacle

Mirallet, mirallet màgic, ¿quins són els dos equips més guapos del regne europeu?, va preguntar la bruixa, ahir vestida de blau. Barça i Manchester United, va ser la resposta. I, la bruixa, per molt que va voler enverinar el cor de l’oponent que tenia més a prop, es va quedar irada, sense poder fer-hi res. Sí, no va poder evitar que el Barça accedís a la final somiada contra el Manchester United. La final de les finals. La que aturarà tot Europa, tot Àfrica, tot Amèrica, tot Àsia, tot Oceania.

Barça-Manchester United. Els dos clubs que representen millor la fantasia del futbol. Els dos més seductors. Els dos més magnètics. Els dos més encantadors. Els dos més apassionants. Els dos que són capaços durant 90 minuts de fer que tots els aficionats del planeta tinguin ulls de nens.

Història contra història. Talent contra talent. Messi contra Cristiano Ronaldo. Qui per a l’opinió pública és el millor jugador del món contra el que oficialment és el millor jugador del món. Barça-Manchester United. L’únic equip que pot aspirar a la Triple Corona contra el conjunt més monàrquic, contra la formació de Sir Alex Ferguson, contra el vigent campió de la Champions i el màxim favorit a revalidar el títol de la Lliga anglesa.

Barça-Manchester United. Un estil pur, un romanticisme irrenunciable, un segell propi contra el millor representant de la nació inventora del futbol. Poder contra poder. Una final d’anunci i també una final que convida l’únic equip no anglès que durant dos anys seguits s’havia plantat a les semifinals de la Champions.

Resistència màgica
I és que el Barça és com el poble d’Astèrix i Obèlix. És l’únic que resisteix contra l’Imperi, no Romà, en aquest cas, sinó Britànic. I de quina manera: amb tota l’èpica. Contra tota superioritat, contra la legió més disciplinada, la més forta, la més armada. En l’últim sospir es va revelar ahir com a únic reducte no anglès. L’any passat es va quedar 180 minuts aïllat del gol en les semifinals contra el Manchester United, però aquest any va fer valer la seva màgia, o la de Panoràmix, o la d’Iniesta, o la del seu estil ofensiu en un matx que es va quedar amb 10 per expulsió d’Abidal.

El Chelsea, el conjunt més gladiador del futbol anglès, el que més força bruta acumula, no el va apartar de Roma. Ni tampoc un arbitratge díscol.

Contra els elements. Contra l’Imperi Britànic. Contra un Chelsea que per estones es va amagar a la seva àrea com un malfactor davant la llei. I és que realment el seu futbol va ser una estafa davant un Barça que, tot i no tenir el dia, va ser valent fins al final. Al Cèsar el que és del Cèsar.

Barça i ManU ja són a Roma. Circus Maximus. El millor entreteniment. El millor espectacle futbolístic del 2009 dC. Ave,Caesar, campioni te salutant. Per Júpiter. Per Tutatis. Qui guanyarà la final? Mirallet, mirallet màgic...