Esports

Tsunami blaugrana

Lliga de Campions

Per llegir la crònica del partit minut a minut, cliqueu aquí

Segurament la perfecció no existeix, però la nit europea que el barcelonisme que viure ahir al Camp Nou s’hi va acostar. Des de l’ambient extraordinari, de gran duel, que va envoltar el partit, fins a un 4-0 inapel·lable que empeny l’equip blaugrana cap a les semifinals de la Champions; des de la jerarquia demostrada pel Barça sobre tot un Bayern fins a l’espectacle tècnic, tàctic i futbolístic que va emocionar i enorgullir 95.000 culers a les grades i milions a través de la televisió. Només va ser un partit de futbol, però no un més, sinó un dels bons, un dels que fan història. S’havien citat sobre la gespa dos grans del futbol mundial, dos titans, dos equips que porten el gen dels grans campions, però el Barça de Guardiola s’ha enfilat a un nivell que sembla, ara mateix, per sobre de qualsevol altre equip i ahir, al Camp Nou davant el Bayern, va ser un tsunami, imparable, devastador, i va demolir el seu oponent.

L’equip alemany ha tingut moments millors, però el Barça va saber convertir el partit d’ahir en un dels seus pitjors  moments amb diferència. Potser tenia dubtes després de la dura derrota a la Bundesliga amb el Wolfsburg (5-1), potser les baixes (Lucio, Klose, Lahm) el van debilitar, però l’equip de Guardiola el va saber colpejar en tots els terrenys, destrossant els seus punts febles i aniquilant-li els forts.

I és que el Barça és això. El seu guió consisteix simplement a no deixar respirar el rival; atacar sempre que té la pilota i, quan la perd, no deixar atacar el rival. I ahir ho va aplicar al peu de la lletra. La pressió a dalt, la solidaritat entre línies, les cobertures, els ajuts... El treball d’equip van fer que Luca Toni, Ribery i Sweinsteiger no tinguessin pràcticament cap opció d’amenaçar Valdés.

En canvi, Messi, Eto’o i Henry van seccionar una vegada i una altra l’apedaçada defensa bavaresa. Tots tres van marcar, tots tres van assistir i entre tots tres aquesta temporada han marcat 85 gols. Una meravellosa proesa.

La seva primera part va ser com la ràfega d’una metralladora. Eto’o a Messi i gol; Messi a Eto’o i gol; Henry a Messi i gol; Messi a Henry i gol. Trencant pel centre, trencant per la banda i trencant en diagonal. Tots tres haurien pogut marcar almenys un gol més, però quasi tot ho deuen a les passades i conducció de Xavi, al desequilibri al migcamp d’Iniesta, a les punyalades per la banda d’Alves i a aquest tots per a un i un per a tots que fa d’aquest equip una màquina imparable.

Tan bé ho van fer que no va importar un rave que no li xiulessin un penal clar a Messi o que expulsessin un Guardiola enrabiat per la jugada. El Barça va arribar al descans com ha arribat a aquest punt de la temporada, demostrant com pot jugar de bé, com de clarament pot guanyar i com de superior pot arribar a ser. La resta era lligar el sac i endur-se a Munic la renda intacta, amb el zero a la porteria. I això és exactament el que va fer.

Per llegir la crònica del partit minut a minut, cliqueu aquí



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.