La selecció turca elimina la favorita Croàcia a la tanda de penals i jugarà les semifinals davant Alemanya

Fins a l’últim alè, fins a l’últim batec. Turquia aboca tota la seva fe fins a l’extrem i ja és a semifinals. Potser no té gaire futbol, no té gaire glamur, però té una rauxa, un coratge, un sacrifici, un instint de supervivència que no té ningú en aquest torneig. Amb aquesta força s’enfrontarà a Alemanya, en un duel que aixecarà emocions al país germànic, poblat per gairebé tres milions de turcs.

Croàcia va governar ahir el partit i Turquia la pròrroga. En un final esbojarrat, amb un gol de Klasnic al penúltim minut i un de Semih al descompte del temps suplementari, va emergir el miracle turc. El partit va ser antològic no pel joc sinó per la descàrrega emocional darrera. Als penals, pura passió. Turca, esclar.

La selecció otomana ja va haver d’oposar tot el seu inconformisme des de l’inici, llastada com estava per set baixes. Va tenir inicialment molt toc però poca contundència. Una cosa va ser poder remenar la pilota i una altra descompondre Croàcia.

Rigorosa en la contenció, la selecció croata va trobar els seus moments així que va aparèixer Modric. La jove sensació balcànica que ha reclutat Juande Ramos per al Tottenham va accelerar el matx i va oferir la primera –i gairebé l’única– jugada desequilibrant. Modric va servir un centre que no va ser letal perquè Olic, amb la porteria més enorme que mai, va rematar al travesser. En el refús, Kranjcar tampoc la va encertar.

Va sobreviure Turquia també a les posteriors cavalcades de Pranjic per l’esquerra, perquè Olic va acudir amb poca fe a la cita de la rematada. Els turcs, amb l’empenta de Tucay, van agafar nova embranzida, per bé que a la represa van estar massa exposats als propòsits de Modric i als despropòsits de Rüstü.

Els numerets de Rüstü
El veterà exporter blaugrana, titular per la sanció de Volkan, va perpetrar una acció meravellosa per al Cinexin, de tan còmic com va ser repassar el seu moviment en buscar una pilota morta dins l’àrea. Olic, després d’un refús igualment ridícul del defensa Asik, va estar a punt de marcar de cap, agenollat, i amb els peus fora del camp.

A Turquia només li quedava resistir i pescar un miraculós contracop davant una Croàcia que va guanyar molta autoritat. Modric servia bones passades interiors i Rakitic va desaprofitar una precisa paret a la frontal de l’àrea. Ofegat el conjunt turc, Rüstü encara va encertar a refusar un xutàs de falta de Srna i una rematada propera d’Olic abans que el matx es dilatés cap a la pròrroga.

Turquia va revifar de nou. Tuncay va trencar amb una profunda jugada l’ordre establert. Semih es van animar a xutar i llavors va ser a Croàcia a qui se li va fer llarg el partit. I això que va ser capaç de convertir l’agonia en eufòria quan al penúltim minut entre Modric i Klasnic van aprofitar una altra cantada de Rüstü. Tot cor, Turquia va signar a l’últim sospir un empat antològic. Als penals, els otomans, que ja porten tres gols al descompte, van fer valer la seva fe.