Un drama indetectable

La mort de Dani Jarque ha tornat a posar sobre la taula, com va passar fa dos estius amb Antonio Puerta, la síndrome de la mort sobtada i, en concret, d’aquest tipus de morts en esportistes d’elit. A l’espera de saber els resultats de l’autòpsia del jugador de l’Espanyol, que, a més, va morir en estat de repòs, diversos metges van explicar ahir que en realitat la mort sobtada és freqüent en gent de totes les edats.

“És la principal causa de mort en gent jove, de fins a 30 anys, després dels accidents de trànsit”, explica el doctor Jordi Gost, que reconeix que, tot i que és poc freqüent que passi en els esportistes d’elit, també poden tenir cardiopaties molt difícils de detectar. “Molta gent es pensa que es fa una revisió i que com que les proves li han sortit bé ja vol dir que no té res –assenyala–. Doncs no, perquè moltes de les anomalies no es poden detectar”. Gost, amb molta reserva perquè encara no se sap de què va morir Jarque, apunta que és possible que el jove tingués una anomalia ja des de petit. “De vegades ni amb l’autòpsia s’aclareix una mort així”, assegura.

Aparent normalitat
Un exresponsable dels serveis mèdics del Barça va assegurar ahir a l’AVUI que, tot i que “cada vegada hi ha eines diagnòstiques més eficaces, hi continua havent d’un 20 a un 25 per cent de morts sobtades que no es poden detectar”. “Segur que Jarque havia passat tots els exàmens mèdics i no havia presentat mai cap símptoma”, va insistir, i va admetre que potser en esportistes d’elit es podrien fer proves genètiques per detectar algunes anomalies que en proves normals no es veuen.

En aquest sentit, el cap del servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital La Fe de València, José Anastasio Montero, va opinar ahir que en les revisions que es fan als esportistes d’alt nivell, a més d’haver-hi el metge esportiu “hi hauria de participar un cardiòleg de nivell avançat, capaç de diagnosticar patologies poc freqüents”. Segons aquest metge, entre les patologies més freqüents que pateix la gent jove hi ha els aneurismes a l’aorta, la hipertròfia del ventricle esquerre i la displàsia aritmogènica del ventricle dret. A banda, hi ha les malformacions coronàries. La major part de les anomalies són de naixement i no s’expressen fins als 20 o 30 anys.