Rijkaard confia en la recuperació d’Henry i Edmílson per encarrilar l’eliminatòria de Copa

Sevilla té un record especial. El 23 de setembre del 2005 Frank Rijkaard va decidir viatjar allà sense Deco ni Ronaldinho per enfrontar-se al Betis. La determinació del tècnic, tot i revelar-se exitosa (1-4), va encongir inicialment més d’un tant a la grada com al vestidor. Dos anys i tres mesos després tots dos cracs tornen a ser baixa per plantar-se a Sevilla, i en un partit i un escenari molt més vitals, però ja no s’escampa cap mena de temor, ni tan sols de desemparament, enlloc.

Que se’n tingui constància, aquesta falta de por no és mèrit de l’audàcia ni d’una fortalesa creixent de l’equip, sinó de la devaluació de tots dos personatges. El mateix Rijkaard va haver de tallar ahir les suspicàcies sobre tots dos cracs i va insistir que la baixa de Ronaldinho i Deco era purament mèdica: el primer arrossega una tendinitis al genoll esquerre, i el segon pateix unes molèsties sense determinar a l’adductor mitjà de la cama esquerra, el múscul que es va trencar a Vila-real i pel qual va estar sis setmanes KO entre l’octubre i el desembre. “No és correcte dubtar d’aquestes lesions. Vosaltres [els periodistes] agafeu les notícies amb les vostres idees, però hi ha una diferència entre el que pensa el vestidor i el que pensa la gent de fora. Jo puc justificar que tenen molèsties [són dubte també per dissabte contra el Múrcia]”, va remarcar Rijkaard.

Sevilla té un (altre) record especial. El 4 de març de l’any passat el Barça va entrar al Sánchez Pizjuán i va perdre definitivament l’ànima de campió. Ronaldinho va fallar un penal i el Sevilla va acabar remuntant el partit amb deu jugadors. Aquella derrota va iniciar la gran debacle blaugrana a la Lliga passada i va confirmar que l’equip de Rijkaard seria incapaç de guanyar cap equip potent en la lluita cos a cos.
“Una final anticipada”

El Sevilla-Barça d’aquesta nit és el primer gran partit a domicili dels barcelonistes aquesta temporada. L’anada dels vuitens de final de la Copa és “una final anticipada”, va recollir ahir el tècnic sevillista Manolo Jiménez. El màxim golejador a casa de la Lliga, el Sevilla (25 gols), rep l’equip menys golejat del campionat, el Barça (13 gols); el pichichi Luís Fabiano davant el porter zamora Víctor Valdés. És un partit per donar la talla. Un partit de màxima ambició en què ni les baixes de Ronaldinho ni Deco serveixen d’excusa de res. I menys davant la fanfarronada del president del Sevilla, José María del Nido, que va avançar que “la mala sort del Barça és que sabrà que caurà als vuitens de final”. “M’agrada que el Sevilla estigui en forma. Nosaltres també tenim confiança d’eliminar un equip tan fort”, va especificar Rijkaard mentre assegurava, això sí, que, a l’avançada, no es conforma amb l’empat amb gols.
En un partit de màxima pressió, Rijkaard no veu clar apostar per Oier a la porteria –a la Copa és habitual que jugui el suplent de Valdés–, però sí que veu Edmílson “preparat” per cobrir la baixa de Touré Yaya, concentrat amb Costa d’Ivori per a la Copa Àfrica, i confia en Thierry Henry. “Va deixar bones sensacions a Mallorca i espero que cada dia estigui millor. És un jugador molt important per a nosaltres”, va indicar el tècnic. “És clar que quan Henry està físicament bé i l’equip funciona, pot marcar diferències”, va reblar l’entrenador del Barça. Avui és un dia per no amagar-se. Per respondre de debò.