Esports

Eto’o paga l’entrada

El camerunès assisteix a l’exhibició de joc del Barça sense poder oposar-hi cap amenaça però s'endú la demostració d'afecte del barcelonisme

Que passi el següent. Com es diu? Reial Madrid? Que passi, que passi. En el món d’extrems en què es mou el Barça, el que eren pors avui és valentia, el que era angoixa avui és inflar el pit. Així és la llei del pèndol al Camp Nou. De no dormir gaire bé la vigília per la ineficàcia golejadora amb què es plantava l’equip a una cita d’alt risc, i per la convalescència de Messi i Ibrahimovic, l’afició blaugrana va passar a somiar ben desperta en veure com el conjunt de Pep Guardiola passava per sobre del campió italià amb un futbol genuí i una alineació molt de casa.

Eren set joves del planter per donar la cara. Com a la final de Roma. Però no amb Messi sinó amb Pedro. Més difícil encara. El Barça li va pintar la cara a José Mourinho, que es va passar el partit amb les mans a la butxaca sense treure’n cap as; a penes un intent d’encarar-se amb el públic. “Vete al teatro, Mourinho, vete al teatro”, li va tornar a cantar, sorneguera, la grada, mentre Eto’o, amb embolcall inhabitual a l’estadi, assumia un rol secundari.

Un soci més. El camerunès, que no s’ha donat de baixa de la quota d’abonat del club, no va poder sinó ser un admirador més de l’escena blaugrana. Desbordat l’Inter per un Barça alegre, Eto’o, tan ovacionat a l’inici del partit com un jugador barcelonista més, pràcticament ni va olorar la pilota. Allunyat de l’àrea, va marxar geniut al descans. A la represa un sol xut i ni tan sols entre pals va fer Eto’o, que va reclamar somrient un penal que ni ell es creia. Més estimat que amenaçador, la graderia li va acabar homenatjant amb la seva rima preferida “Eto’o, Eto’o, comment tu t’appelles? Je m’appelle Samuel”.

Ara un altre portuguès
Cap acció d’Eto’o va interrompre el bon feeling del Camp Nou. I és que de seguida l’energia de Piqué va aixecar les millors vibracions de l’estadi. Un gol per curar-se d’espants. Xavi i Iniesta tenien el partit als seus peus, Busquets estava immens en la revisió tàctica i Pedro, amb prorrogat estat de gràcia, va jugar amb orgull de jugadoràs davant el reputat Maicon, que ni amb nom ni amb puntades de peu el va poder intimidar.

El Camp nou es va mostrar colossal en l’ànim a l’equip i rancuniós encara amb Figo. “Feia nou anys que no venia per aquí per circumstàncies de la vida”, va encertar a dir l’ambaixador interista. Diumenge un altre portuguès, Cristiano Ronaldo, arriba a l’estadi. Que passi, que passi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.