L'Espanyol se salva del descens

El calvari s’ha acabat. Punt final. El patiment és cosa del passat recent i l’última jornada es pot afrontar com una festa. Amb marge a la crítica per la feina mal feta, esclar. L’Espanyol va fer els deures ahir amb un contundent 0-3 a Almeria per donar gràcies a les matemàtiques. Després de tota una temporada mirant-les del dret i del revés, fent tots els càlculs haguts i per haver, per fi indiquen el que fa quatre dies era una quimera: l’estadi de Cornellà s’estrenarà a Primera.

L’Espanyol respira i deixa pas a la profunda reflexió, que veurem si va acompanyada d’una bona sacsejada amb canvis a l’entitat de dalt a baix. Per sort per als dirigents, els jugadors mai han perdut la fe, ni tan sols quan la permanència quedava a vuit punts de distància i ningú es creia el discurs esperançador de Mauricio Pochettino. L’argentí ha silenciat els més escèptics, dins i fora del club, amb una tasca impecable en una ratxa de 22 punts de 27 possibles que han suposat la salvació i han deixat enrere el fantasma d’un descens que posava en perill fins i tot el futur de l’entitat.

L’ADN periquito, però, suposa tenir el patiment com a constant vital, així que el partit que podia comportar la permanència va arrencar amb ensurt. El pal va evitar que l’Almeria s’avancés només arrencar. El desencert és una altra característica típica, així que Callejón va perdonar poc després dins l’àrea petita.

L’Espanyol del tram final mereix un reconeixement, així que Almeria va ser escenari de les diferents armes que han suposat la resurrecció. El club blanc-i-blau ha retrobat l’estabilitat defensiva, sigui amb la línia habitual o amb inhabituals com ahir, acompanyats d’un Kameni que ha retrobat la confiança i va oferir diverses aturades d’alta qualitat. Absent De la Peña, el joc ofensiu va ser encara més gris de l’habitual, però hi ha jugadors que han arribat al final de temporada en un moment dolç, com Nené. El brasiler va robar una pilota al minut 25 i la va conduir fins a l’àrea, on Iván Alonso va aprofitar l’assistència per fer el 0-1 amb un xut ajustat al pal.

Coro fa el tercer
El duel es va moure en tot moment en una igualtat màxima, delmats els dos equips per un migcamp poc creatiu i pel fort vent. L’Espanyol va gaudir d’un parell d’arribades per fer el segon, però la segona part va comportar un augment de la intensitat de l’Almeria, ja sigui per primes interessades o bé per les ganes d’acomiadar-se del públic oferint una bona imatge.

Així, els locals van fer recular els blanc-i-blaus, que van dipositar la sort del matx en les contres. Al minut 72, Jarque va recuperar la pilota i la contra va tenir els mateixos protagonistes del primer gol. Iván Alonso va repetir com a botxí i tan sols l’encert d’Alves va impedir que les filigranes del brasiler rebessin el premi del gol. Coro va ser l’encarregat d’arrodonir la festa a tocar del final, de nou al contracop i assistit per Luis García. La pinya de la plantilla al final del partit reflectia el final d’un patiment col·lectiu. Ara és l’hora de la reflexió.