Felicitats al Mataró i suspens a Graça

Felicitats al Mataró pel títol de la copa de la CERS. Perquè ho va donar tot en les circumstàncies més adverses. Perquè es va sobreposar al descens en la primera estatal i va engrandir el club amb una victòria històrica que li va permetre obtenir el seu segon títol després d'haver conquerit la copa el 1967. Felicitats també, malgrat tot, al Lloret. Certament, perdre la final a casa contra un equip que ha baixat seria un guió de pel·lícula enrevessat, gairebé de ciència-ficció, però no hem d'oblidar que l'equip selvatà ha lluitat en els últims exercicis per salvar-se i aquesta temporada, en el debut d'Ivan Tibau a la banqueta, s'ha classificat per jugar els quarts de final i també ha disputat una final europea que, si l'hagués perduda en un altre context, es valoraria en la seva justa mesura. El desencís és lògic, però després de la tempesta ve el bon temps. Suspens, en canvi, un zero gros com el forat de la capa d'ozó, a Carlos Graça, president del Comitè Europeu d'Hoquei sobre Patins (CERH). Com gosa preguntar al president del Mataró si la temporada vinent el club maresmenc serà capaç de fer un equip competitiu en la lliga europea? Els dos finalistes de la CERS obtenen el passaport per a la màxima competició continental segons marca el reglament. Això no s'ho ha inventat ni el meu veí, ni jo. S'ho han inventat ells. I pel que són, no està tan malament. Aquell dia es van aixecar amb el patí dret. Cada temporada, en la lliga europea, hi ha equips ventafocs. L'Herne-Bay anglès, per exemple. Truca Graça al president de l'Herne-Bay al final de la temporada per preguntar-li quin equip faran l'any vinent? Doncs segur que no. Fan l'equip que poden, perquè tenen el que tenen, són els que són i encara fan prou. Van arribar a la fase de lligueta i van perdre els sis partits, amb cinc gols a favor i 93 en contra. Com els austríacs, o els alemanys o els equips que no són catalans, espanyols, portuguesos i italians. És el que hi ha. A més, limitaran a sis equips d'una mateixa lliga, com a màxim, la presència en la lliga europea. D'una banda, Graça està preocupat per mantenir un nivell alt i pregunta a Josep Maria Spa, el president del Mataró, quin equip farà. I d'una altra, limita la presència d'equips de la millor lliga del món. S'han aixecat un altre cop amb el patí esquerre? Pateix algun síndrome que distorsiona la realitat. Ni de bon tros. Graça és portuguès i li va coure que el Mataró fes fora de la competició l'Oliveirense en la semifinal. I encara li cou més, a ell i als seus col·legues lusitans de les federacions que manen, que els equips del seu país es vegin apartats del títol europeu any rere any pels catalans. O no?