Laporta, per la mínima

De manera ajustada, per un marge de només 150 vots –inclosos els 48 que controla la junta– d’un total de 942, Joan Laporta seguirà dirigint el Barça fins al 2010. L’assemblea de compromissaris va ratificar així la continuïtat del president blaugrana en una votació impulsada per ell mateix davant el duríssim vot de càstig que va patir a la moció de censura. Una part significativa dels socis va tornar a mostrar el seu descontentament amb el màxim dirigent, però a diferència del 4 de juliol, Laporta va rebre una majoria de suports. Concretament, el 55% contra el 39%.

Després d’uns minuts d’incertesa davant la votació a mà alçada i de visualitzar-se un resultat d’infart, Laporta va respirar fondo i va somriure. “A favor: 526 vots; en contra: 376; en blanc: 40”, va llegir el secretari de la junta directiva, Josep Cubells. Laporta estava salvat. Immediatament, va abandonar la sala un bon nombre de gent, la majoria dels que havien votat per fer-lo fora, i la sala va perdre la patxoca dels 1.000 compromissaris clavats que va reunir per primer cop en molt de temps una assemblea.

L’economia, aprovada
“Vull agrair el suport dels compromissaris. Treballarem per buscar la unitat del barcelonisme, i ho intentarem fer amb eficàcia i talent, per seguir engrandint el Barça. Estic segur que el millor està per arribar”, va indicar posteriorment Laporta, conscient del malestar que genera en un sector de l’electorat culer, i ahir el va poder tornar a comprovar.

És més, es va dibuixar el perquè de la moció, el rebuig que provoca la seva figura, més enllà de la seva gestió. La liquidació de l’exercici, amb 757 vots a favor, 111 en contra i 59 en blanc, i el pressupost –rècord, de 380 milions–, amb 736 vots a favor, 79 en contra i 89 en blanc, es van aprovar gairebé a la búlgara. També els nous membres de la directiva –Jacint Borràs, Jordi Torrent, Juan Antonio Colomer, M. Elena Fort, Patrick Auset i Xavier Bagués– van ser referendats per àmplia majoria. Tot va ser aprovat amb quasi un 80%, menys el “referèndum” sobre Laporta, diana predilecta.

Igualment convençut del projecte que lidera des del 2003, va exhibir aquesta seguretat de fons a l’hora de demanar el vot a favor. “Passada la moció, em van sorgir preguntes: podia abandonar el club quan s’estava estructurant la plantilla?; hi havia hagut la moció per què no havíem fet els deures?; per què no havíem estat fidels als nostres valors?; per què estàvem pitjor que al 2003?”, va incidir Laporta per defensar la seva continuïtat.

Però Laporta és conscient que un Barça dividit no té gaire futur i per això va demanar que tothom bufi cap al mateix cantó. “Per guanyar cal estabilitat. El Barça necessita maduresa institucional i que s’esgotin els mandats, que són limitats”, va reclamar Laporta, que superava d’aquesta manera l’últim tràngol per poder acabar el seu segon i últim mandat.