“L’Espanyol és un club gran, ens ho hem de ficar al cap”

Ha necessitat ben poc per guanyar-se tothom. Un caràcter obert, sempre rialler i l’oportunitat de la seva vida. L’Espanyol l’ha portat de l’Argentina amb tan sols 20 partits a la màxima categoria. Iván Pillud arriba cedit amb opció de seguir tres anys més, el seu objectiu. Per assolir-lo, Pipo, que ja no Polaco, vol convertir-se en l’amo de la banda dreta de l’Espanyol.

Cansat?
Sí, força cansat. Estem treballant de valent. Hi estic acostumat i per sort tot està anant bé. He de fer una bona pretemporada perquè el dia 2, contra el Liverpool, vull ser-hi.

Ha empalmat el Torneig Clausura amb la pretemporada. Deu tenir avantatge sobre els companys en el físic, no?
Sí. Només vaig parar un parell de setmanes des del final del Clausura i molt no m’està costant. El que més m’ha costat és acostumar-me al canvi de clima i a la diferència horària. M’ha provocat alguns dolors, però em noto bé.

¿Tem que la falta de descans pugui passar-li factura en algun moment?
Sí, em passa pel cap, no ho negaré. Fa anys que no tinc vacances, d’equip en equip, i hi estic acostumat. Espero que no es tradueixi en lesions ni res.

Li està costant adaptar-se?
Aquí es viu molt bé, la ciutat és meravellosa i l’alimentació esplèndida. Estic molt content d’haver vingut.

Al vestidor hi ha tres argentins més i un uruguaià, la majoria extravertits, així que la integració serà fàcil.
Sí, són molt oberts, amb mi i tots. És molt positiu per al planter. Fa poc que els conec, però es pot dir que visc amb ells.

Així que el rol de nou és per al japonès Nakamura.
(Riu.) Sí, per l’idioma sobretot. Jo amb l’espanyol m’entenc amb tots, a Nakamura li costarà una mica més, però se li noten moltes ganes d’integrar-se, la veritat.

I al vestidor és Pipo o Polaco?
No, Pipo, Pipo, ja sé que Polaco per aquí no és el millor. Pipo, que no em molesta i és fàcil.

Pillud és un desconegut per al gran públic. Què es trobarà el soci de l’Espanyol quan el vegi jugar?
Un bon lateral, amb bona anada i tornada. El més difícil, com per a tots els argentins, serà adaptar-me al terreny de joc, a la velocitat de pilota, però hi estic treballant. Tant de bo no em costi. L’aficionat veurà que em buido al camp, que és el mínim a oferir, i tècnicament també estic bé.

Té la polivalència de virtut, però on se sent més còmode?
He jugat de marcador, de lateral, potser m’agrada més jugar més endavant, de vuit, però quan m’ha tocat fer-ho al darrere, m’he adaptat bé i ja m’és indiferent una posició o una altra. Serà cosa del tècnic.

El lloc d’interior dret té poca competència i el lateral és igual amb l’adéu de Sergio. Té moltes opcions de jugar.
És veritat. Vaig arribar sabent que hi havia algun jugador que potser no seguiria, però jo he de centrar-me a oferir el millor i ser titular.

Què li ha demanat Pochettino?
Hem parlat i m’ha demanat que m’integri ràpid al grup, que crec que ho estic fent molt bé, i després al joc, que la velocitat és diferent.

Què li ha semblat el nou estadi?
Uf, és preciós. Espero que comenci la temporada i a full [al màxim], a full perquè és l’oportunitat de la meva vida i vull guanyar-me l’estima dels aficionats.

Confessi: abans de rebre l’oferta, sabia alguna cosa del club?
(Riu.) En sabia una mica d’història. Em tocava veure els partits de l’Espanyol perquè ho miro tot. Ara vaig descobrint més coses i m’encanta.

Deu saber que l’Espanyol va fregar el descens abans de fer un tram final rècord. Li han explicat com va anar?
Ho hem parlat una mica. Crec que hi ha un bon cos tècnic i una qualitat humana a la plantilla. Quan ajuntes això, a la llarga o a la curta és difícil que et tombin. I ho tenim per encarar el futur immediat.

Fa anys que s’intenta desterrar la permanència del vocabulari de l’Espanyol, però torna a aparèixer...
I tant. És lamentable haver de parlar de permanència. L’Espanyol és un club gran, ens ho hem de ficar al cap; com ja he dit, amb la barreja que hi ha hem de triomfar, ha de ser un gran any.