Holanda goleja i Itàlia evita l'eliminació

La lluita per la segona plaça serà vibrant. Itàlia i França, amb un punt, i Romania, amb dos, es juguen la classificació. Un passarà, dos cap a casa. Qui millor ho tenen són els romanesos, que se les hauran amb una Holanda que no s'hi jugarà res. Però res de suspicàcies; els oranje ja han fet els deures. I de quina manera: 3-0 a la campiona del món i 4-1 a la subcampiona mundial. Amb això està tot dit. Holanda es va exhibir i va fer somriure a tots els aficionats al bon futbol.

Els de Marco van Basten van desgastar França amb un notable primer temps sota la direcció de Van der Vaart, el treball de Van Nistelrooy i un gol de Kuyt, i van excel·lir al segon, jugant al contracop. Robben, Van Persie i Sneijder van rematar la feina amb tres gols per emmarcar. El d'Henry no va servir per a res.

Itàlia
Fidel al seu estil de supervivència, Itàlia segueix viva. Frega el fracàs, però encara respira. Està tocat, però no enfonsat. El combinat de Donadoni només va empatar amb Romania (1-1) i es jugarà les opcions de classificació a l'última jornada de la fase de grups. Amb un sol punt en dos partits, Itàlia necessitarà guanyar França i esperar que Romania no superi els holandesos, que ja són primers de grup després de batre el combinat blue (4-1) en l'altre partit d'una jornada elèctrica.

La història, però, juga en contra de l'equip transalpí, que després d'un èxit mundialista sol fallar a l'Eurocopa. Així va passar als anys setanta, quan després de ser finalista a Mèxic 70 no es va classificar per a l'Eurocopa del 72; als vuitanta, després de guanyar el Mundial d'Espanya 82, van quedar fora de l'eurotorneig del 84; i als noranta, després de jugar (i perdre als penals) la final del Mundial 94, van ser eliminats a la primera fase de l'Eurocopa 96. Passarà el mateix aquest cop?

Es classifiqui o no, el fet cert és que Itàlia va viure ahir un partit d'infart, igualant (Panucci) un gol del rival (Mutu, regal previ de Zambrotta) un minut després d'encaixar-lo i amb Buffon vestit de superheroi i aturant un penal a Mutu als últims minuts. Itàlia, sempre Itàlia.

Romania hi va posar un joc vistós, fluid i alegre en l'elaboració. Innocència en la definició, no obstant, cosa que va salvar els italians d'una mort segura. Al seu torn, els azurri -amb cinc canvis a l'onze inicial respecte al primer partit- van entregar l'ànima a la causa, però també la precipitació i la manca d'idees. La mescla va deparar un partit de ritme intensíssim en què van destacar Grosso, una màquina de pujar la seva banda; Luca Toni, brega i alçada (i gol mal anul·lat); De Rossi, de menys a més però qualitat a dojo; Chivu, líder, elegant i efectiu a parts iguals; Niculae, una de les sorpreses del torneig... Una meravella de partit, en definitiva.