Esports
La Intertoto també descartada per l'Espanyol
La bona notícia per als aficionats de l'Espanyol és que el calvari només té dues etapes més. Ja no hi ha la quimera europea entremig per tancar una Lliga que ha sigut històrica en positiu i negatiu, en el trastorn bipolar d'un equip que ha passat de la Champions a la mocadorada diària. L'afició periquita va reiterar ahir la indignació amb uns jugadors que van posar les coses molt fàcils a l'Atlètic, que va resoldre el duel amb dos gols en tres minuts i té lligat el bitllet més mediocre i assequible que es recorda a la Lliga de Campions.
L'Espanyol de la segona volta és patètic, Can Misèries en estat pur, així que demanar miracles ara és inútil, com també ho era exigir un esforç per la Intertoto, que era un tràngol i no una motivació a la plantilla. Si l'equip no rutlla, demanar-li cara i ulls quan la columna vertebral no hi és, és perdre el temps, tal com el públic va constatar aviat. Als cinc minuts Agüero ja havia deixat en evidència l'experimental parella de centrals.
L'Atlètic portava setmanes jugant amb foc i necessitava els tres punts amb urgència, però no va presentar arguments enlluernadors. Agüero, l'excepció. La resta en va tenir prou d'aguantar les escomeses descerebrades de l'Espanyol i buscar la contra. El premi va trigar poc. Al minut 25 Lafuente es va lluir i en el córner Pablo va perseguir la pilota amb més fe que tres blanc-i-blaus. 0-1 del Kun. Amb la moral per terra, cada clatellada és irrecuperable, així que el segon va trigar tres minuts en un mal rebuig de Lafuente resolt per Forlán.
La Curva marxa
Amb el 0-2 els equips es podrien haver posat d'acord d'anar a la dutxa i tothom agraït. L'Atlètic va dedicar-se a caminar, evitant el desgast, i amb només un xic més de concentració hauria golejat abans del descans, moment de la primera esbroncada. Entre sms boicotejadors, l'hora, el desencís i tot plegat, amb prou feines es va superar els 10.000 espectadors, que no van perdre l'ocasió de demostrar que estan farts que els prenguin el pèl. La segona part va comportar la imatge de la Curva Jove animant d'esquenes i marxant poc després, i l'esbroncada a Ewerthon, fitxatge estafa de l'hivern.
Sense idees
Així, la represa va ser una il·lustració de dinàmiques. L'Espanyol pujava a cavall de Lola per intentar la remuntada sense fe ni idees, mentre l'Atlètic passejava amb ocasions clares al contracop, sobretot una volea espectacular de Maxi que entre pal i travesser van descartar. Tot seguit, Luis García replicava amb pilota a la creueta.
Foc d'encenalls entre crits d'"hasta los huevos" i "volem una altra derrota". No caldrà esperar gaire: diumenge serà la pròxima en la trista realitat d'un equip que també passa de la Intertoto. Cap porta a Europa. I amb tots els mèrits.
L'Espanyol de la segona volta és patètic, Can Misèries en estat pur, així que demanar miracles ara és inútil, com també ho era exigir un esforç per la Intertoto, que era un tràngol i no una motivació a la plantilla. Si l'equip no rutlla, demanar-li cara i ulls quan la columna vertebral no hi és, és perdre el temps, tal com el públic va constatar aviat. Als cinc minuts Agüero ja havia deixat en evidència l'experimental parella de centrals.
L'Atlètic portava setmanes jugant amb foc i necessitava els tres punts amb urgència, però no va presentar arguments enlluernadors. Agüero, l'excepció. La resta en va tenir prou d'aguantar les escomeses descerebrades de l'Espanyol i buscar la contra. El premi va trigar poc. Al minut 25 Lafuente es va lluir i en el córner Pablo va perseguir la pilota amb més fe que tres blanc-i-blaus. 0-1 del Kun. Amb la moral per terra, cada clatellada és irrecuperable, així que el segon va trigar tres minuts en un mal rebuig de Lafuente resolt per Forlán.
La Curva marxa
Amb el 0-2 els equips es podrien haver posat d'acord d'anar a la dutxa i tothom agraït. L'Atlètic va dedicar-se a caminar, evitant el desgast, i amb només un xic més de concentració hauria golejat abans del descans, moment de la primera esbroncada. Entre sms boicotejadors, l'hora, el desencís i tot plegat, amb prou feines es va superar els 10.000 espectadors, que no van perdre l'ocasió de demostrar que estan farts que els prenguin el pèl. La segona part va comportar la imatge de la Curva Jove animant d'esquenes i marxant poc després, i l'esbroncada a Ewerthon, fitxatge estafa de l'hivern.
Sense idees
Així, la represa va ser una il·lustració de dinàmiques. L'Espanyol pujava a cavall de Lola per intentar la remuntada sense fe ni idees, mentre l'Atlètic passejava amb ocasions clares al contracop, sobretot una volea espectacular de Maxi que entre pal i travesser van descartar. Tot seguit, Luis García replicava amb pilota a la creueta.
Foc d'encenalls entre crits d'"hasta los huevos" i "volem una altra derrota". No caldrà esperar gaire: diumenge serà la pròxima en la trista realitat d'un equip que també passa de la Intertoto. Cap porta a Europa. I amb tots els mèrits.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.