Un líder sa i estalvi

Consulteu aquí la retransmissió minut a minut

El Barça té estètica, però també èpica. I ahir va demostrar més la segona característica que la primera per sortir sa i estalvi d’un partit aspre i ingrat com pocs al camp del València. El liderat dels blaugranes està posat a bon redós. Si bé ja no podrà ser campió guanyant al Bernabéu dissabte que ve, sí que s’assegura que, fins i tot en el pitjors dels casos, es mantindrà líder en sortir del cau del Madrid.

L’equip de Guardiola no va crear-se cap infortuni de les adversitats que va tenir. Ni quan pitjor se li van posar les coses a Mestalla es va mostrar disposat a cedir el seu futur a l’enemic. Ni al València, ni al Madrid.
El Barça va poder enfortir-se amb un darrer gol d’Henry després d’anar a remolc en un partit abrupte, ple de còdols i solcs. Tres minuts fatídics al final del primer temps el van condemnar a explorar una dimensió inhabitual, la d’haver de remuntar en un partit de màxim estrès.

Barça i València es van boicotejar en cada pam de terreny. En cada línia de passada hi havia una mina: la pilota esclatava abans de la tercera passada consecutiva que intentava concedir-se cada equip. Per tot arreu hi havia emboscades a la clarividència de migcampistes tècnics com Xavi, Iniesta, d’una banda, i Silva, Mata i Pablo, per l’altra, tan forta com era la pressió d’un conjunt i l’altre i tan extrema com va resultar la negació d’espais.

El futbol sense pilota es va jugar a una velocitat extraordinària en un partit molt tàctic, de continu assetjament del rival. La primera rematada, de Messi, es va fer esperar un quart d’hora i no va ser entre pals, en un partit del tot obtús.

Estrès emocional –per la transcendència de les jornades finals–, físic –per la falta d’oxigen i de pausa– i mental –per la factura que corresponia al mínim dubte–. Així que va caure com una benedicció que en la primera ocasió que es van combinar més de cinc segons el talent d’Iniesta i Messi, l’argentí va acabar inaugurant el marcador.

Va encongir-se per un moment Mestalla i tremolava de retruc el Bernabéu per la pressió que exercia el Barça el cap de setmana previ al clàssic, però, tot i que va continuar estable el joc dels blaugranes, dues badades seguides en defensa dels visitants van revifar el València i van convocar l’orgull i la capacitat de resistència de Mestalla.

En una sortida mal mesurada de Valdés al llançament d’un córner, Maduro es va trobar l’empat i, poc després, una ziga-zaga de Pablo va penalitzar una aprensiva defensa del Barça, que encara no s’havia tret de sobre el pes del primer gol.

Quedava tot un segon temps per remuntar, però a la voluntat del Barça li va costar ser acompanyada de precisió. Xavi va estar especialment incòmode, Busquets tampoc acabava de falcar bé l’equip i no es tenien ni notícies de Messi ni d’Eto’o. Va haver de sortir Henry per, com a mínim, tenir més poder de rematada davant un València que es va barrar al darrere i que tot just va donar algun ensurt al contracop. De tant coratge, de tant insistir, va trobar el premi de l’empat el Barça. El gol d’Henry manté el líder amb salut de ferro.

Consulteu aquí la retransmissió minut a minut