Gambades rehabilitadores

Abdelhakim Kattar, un espigat i lleuger marroquí de 20 anys, es va erigir en el principal protagonista en la cursa de 5 quilòmetres disputada l'endemà de Sant Jordi a la Roca del Vallès. El sol primaveral escalfava de valent i algun dels participants va pagar la gosadia dels primers metres. Kattar, en canvi, es va saber dosificar millor que ningú i va arribar clarament vencedor, amb un temps de 19:08. «He anat al meu ritme des del principi i no m'he deixat emportar per la velocitat amb què alguns dels meus companys han començat la cursa», va comentar el guanyador. Fins aquí es podia tractar d'una crònica de qualsevol de les curses que es fan arreu de Catalunya cada cap de setmana. Però es tractava d'una cursa molt peculiar; d'un grup de joves que en algun moment de la seva vida van escollir el camí equivocat. El 24 d'abril el Centre Penitenciari de Joves, inaugurat el desembre i ubicat al costat del de Quatre Camins, va viure el seu bateig esportiu amb l'organització d'aquesta cursa, impulsada pels monitors i els tècnics d'esport de la instal·lació. El circuit, dibuixat dins el perímetre que marquen els murs i les reixes del recinte, tenia uns 500 metres de recorregut i, per tant, els corredors van haver de fer-hi un total de deu voltes.

«Totes les activitats esportives tenen molt bona acollida per part dels interns. Han competit un centenar de nois, aproximadament una tercera part dels joves interns», explica Xavier Buscà, cap de la secció d'Educació, Cultura i Esports. «També tenim tres equips de futbol sala federats i a vegades algun dels nostres reclusos participa en mitges maratons», afegeix Buscà, convençut que l'efecte rehabilitador d'aquestes sortides compensa amb escreix els riscos de fuga. Zacarias Barka, tercer classificat absolut, també té molt clar els beneficis de la pràctica esportiva dins la presó: «Aquí dins va molt bé fer esport. T'entretens i fa que no pensis en altres coses. La cursa ha estat molt bé. Tot el que sigui canviar la rutina diària és positiu.» Barka, vestit amb una samarreta del Barça, bermudes de carrer i sabatilles de tennis, està complint els últims vuit mesos d'una condemna de tres anys per un robatori amb intimidació. «Estem pagant el nostre deute amb la societat. Jo ja he perdut massa temps per culpa de ximpleries i tinc moltes ganes de posar-me a treballar i retornar el suport que m'ha donat la meva família en cada moment», diu Barka, convençut de no tornar a reincidir.

Entre els espectadors de la cursa no hi va faltar Albert Batlle, secretari dels Serveis Penitenciaris. «La intervenció des del punt de vista esportiu és un dels eixos en el procés de rehabilitació i reeducació de les persones que estan en els nostres centres penitenciaris. L'esport forma la persona, i més en l'àmbit dels joves que tenen una carrera delictiva curta i, per tant, els processos d'intervenció poden ser molt més eficaços. L'esport transmet una sèrie de valors que, de ben segur, poden ser de molta utilitat en el moment de la reincorporació a la societat: l'esforç per aconseguir una determinada fita, la capacitat de superació, el treball en equip, el saber guanyar, el saber-se dosificar...», reflexiona Batlle, que evidencia els seus coneixements com a excorredor de maratons i les seves anteriors responsabilitats com a delegat d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona i de la diputació.

Barrejats entre els interns, també participen en la cursa els monitors del centre, encapçalats per Cèlia Ávila. Un dels tècnics d'esports, Siscu Sánchez, exjugador de futbol premianenc, valora molt positivament la iniciativa: «S'ha muntat en un mes i hem fet molts moviments perquè hi pogués entrar gent de fora: un parell d'atletes, un parell de periodistes... Hem rebut molt bona resposta per poder aconseguir regals, begudes i menjar, i en l'organització hem tingut la col·laboració del CA Granollers i de la Federació Catalana d'Atletisme. Amb calma ja valorarem si per a futures edicions hem de fer algun canvi.» Sánchez es referia a la presència dels fondistes José Ríos, el millor maratonià català, i el marroquí Mohamed Benhmbarka, resident a Catalunya, que es van brindar a fer el repartiment de copes entre els guanyadors. També van col·laborar en l'organització de la cursa Romà Cuyàs, com a president de la Federació Catalana d'Atletisme, i Joan Villuendas, del CA Granollers.

Després de l'esforç, la jornada va acabar amb una botifarrada que de ben segur va servir per recuperar forces. José Núñez, director del Centre Penitenciari de Joves, el més gran de Catalunya per la franja d'edat entre 18 i 21 anys, també es va mostrar molt satisfet amb l'experiència: «Els monitors de la casa tenien moltes ganes d'organitzar aquest tipus d'actes, perquè són molt motivadors per als interns. No és que hagin fet una preparació específica per a aquesta cursa, però des del centre impulsem els hàbits saludables. A més, tenim la sort de tenir molt bones instal·lacions, amb un gimnàs, un camp de futbol i una pista poliesportiva on es pot practicar bàsquet, handbol i voleibol.»

Albert Batlle té clar que en general s'han de potenciar iniciatives com les del Centre Penitenciar de Joves i en particular la jornada del 24 d'abril gràcies a la col·laboració establerta amb la Federació Catalana d'Atletisme. «Ha estat una jornada de festa, que a més permet donar a conèixer la funció que duen a terme els centres penitenciaris. Els murs de les presons són moltes vegades més mentals que físics. En una jornada com aquesta que puguin entrar atletes com Ríos i Benhmbarka és molt alliçonador per als interns, però també per als que vénen de fora. Així es trenquen els estereotips que es veuen a les pel·lícules. Penso que és una jornada reeixida i que ens hem de sentir molt satisfets», diu, finalment, Batlle.

José Ríos i Mohamed Benhmbarka van col·laborar en el repartiment de premis als guanyadors

«Aquí dins va

molt bé fer esport. Canvies la rutina i

no penses en altres coses», diu Barka