Tres monuments

Totes les portades han estat, amb tot mereixement, per a Andrés Iniesta, un futbolista únic. Iniesta és l'exemple perfecte per a totes les noves generacions de futbolistes que cada dia treballen per defensar la samarreta del primer equip del Barça. Amb humilitat, persistència i capacitat de sacrifici Iniesta ha anat creixent com a futbolista fins a convertir-se en un dels millors del món. Sense fer soroll, respectant sempre els seus companys i les decisions dels seus entrenadors (fossin justes o injustes), el crack manxec ha millorat sense parar les seves prestacions, el seu rendiment i la seva capacitat d'influir en el desenllaç dels partits. Iniesta, amb el seu gol providencial, ja ha passat a la gran història del Barça.

Hi ha, però, un altre jugador que mereixeria ser protagonista de les portades dels diaris: Víctor Valdés. El porter del Barça ha estat la peça fonamental perquè el Barça s'hagi classificat per a la final de la lliga de campions de Roma. Ha estat el futbolista més determinant amb diferència de les semifinals i no m'estranyaria que Didier Drogba hagi tingut uns quants malsons per culpa de Valdés. És normal que l'autor d'un gol com el d'Iniesta s'endugui tots els elogis, però no ens oblidem que l'explosió d'alegria de Stamford Bridge va ser possible perquè Valdés va evitar quatre gols cantats entre l'anada i la tornada de les semifinals contra el Chelsea. En els grans partits Víctor Valdés sempre apareix, sempre fa un pas endavant, sempre salva situacions compromeses per a l'equip. És just i necessari reconèixer-ho.

Pep Guardiola ha aconseguit construir un grup amb una fe indestructible i això no té preu. Ahir qualsevol equip s'hauria rendit. El Barça de Guardiola no. Mai. Els responsables de patrimoni del Barça haurien de començar a prendre les mides d'Iniesta, Valdés i Guardiola. Es mereixen un monument.