Buscant Eric Cantona

Fa deu dies, en el recent festival de Canes, vaig estar temptada d'aplaudir els gols d'Eric Cantona reproduïts a Looking for Eric, la pel·lícula de Ken Loach de la qual, a la sortida d'aquella projecció a l'Auditori Lumière, un amic meu va dir que inaugura un gènere cinematogràfic amb difícil continuïtat: la comèdia socialtrotskista amb rerefons futbolístic. El fet que tingués la temptació d'aplaudir els gols de Cantona com a jugador del Manchester United no deu estranyar: alguns van ser d'una qualitat extraordinària tan inspirada pel talent com per la convicció. Hi ha gols de Cantona en què, abans de materialitzar-se, només ell hi va creure. De fet, només ell hi podia creure i en imaginar-los va fer-los possible. Jugant a futbol, la imaginació ha de ser ràpida i així és que, sense pensar-s'ho dues vegades, Cantona xutava amb la fe de marcar, a la manera d'Iniesta en el gol contra el Chelsea. Havia vist el forat (o potser només l'havia intuït) i ja n'hi havia prou per intentar-ho. En ocasions, però, també va treballar llargament el gol amb coratge, habilitat i pensament. El paradigma d'un gol complet de Cantona va ser contra el Sunderland: va arreplegar la pilota al mig del camp, va superar amb força dos o tres contraris, va buscar la paret amb un company i, en entrar a l'àrea i veure el porter avançat, va xutar amb intenció per sobre i cap a l'altre costat. Després es va quedar quiet i va mirar com dient: «Heu vist què he fet?» Sí, Cantona s'afirmava orgullós sobre la gespa.

Paul Laverty, el guionista de Ken Loach, ha explicat que Cantona va trucar-li perquè els volia explicar la història d'un fan seu. Aleshores va pensar en els seus gols magnífics, en els seus flaixos d'inspiració, en el seu temperament, en el seu famós cop de peu de karate, en la roda de premsa de «les sardines», en els cants dels seguidors del Manchester United: «Ooh Aah Cantona.» Dotze anys després de la seva retirada, el jugador francès continua sent un gran ídol de l'equip anglès. Una pel·lícula amb Cantona en què s'interpreta ell mateix com a conseller d'un home en crisi? Per què no si, a més del carisma de Cantona, la història del fan es transforma per fer un cant a la solidaritat a través del futbol? Escric aquest article poques hores abans del final de la copa d'Europa. Em van caure tan simpàtics que, quan vegi el matx, segurament pensaré en el grup d'aficionats del Manchester que, com que les entrades al camp cada cop són més cares, es reuneixen per veure els partits de l'equip a un bar a Looking for Eric.