Un heroi sense límits

Costa molt escriure el que va fer Marc Márquez ahir a Austràlia. Ja pots anar adjectivant, que qualsevol imatge retinguda deixa la lletra en evidència. Val més treure'n conclusions. I aquestes han de ser que estem al davant d'un pilot cridat a marcar una època. Un campió en majúscules. I Stefan Bradl ho sap. L'alemany torna a ser líder després d'una cursa competint a gran nivell, però continua sense guanyar –i ja van nou curses– i no fer-ho el dia que Márquez no és a la lluita, també és un cop moral. Ahir el va vèncer Alex de Angelis i encara sort que no va acabar per terra quan, després que el pilot de San Marino l'avancés, va intentar recuperar el primer lloc, les motos es van tocar i Bradl va estar a punt de sortir de la pista.

Márquez va minimitzar uns danys que podien ser molt importants. Només va cedir quatre punts a Bradl en un dia que va batre tots els rècords de posicions guanyades respecte a la graella. Del 38 el 3, 35 llocs, 22 dels quals en la primera volta. Sis en el primer cop de gas. Contra pilots més lents però també contra ossos durs de rosegar, com Iannone i Corti. Amb la moto de xassís antic i masegat per la caiguda de divendres. Vorejant el desastre en cada volta però sempre sortint-se'n.

Márquez ja ho havia fet a Estoril 2010 quan, sortint 17è en la segona part de la cursa –s'havia aturat per la pluja– va acabar guanyant. Però Moto 2 no és 125 cc. Hi havia 38 pilots en la graella i en la qualificació, els 22 primers estaven en 1.3 segons. Havia de ser fàcil avançar els 16 primers –sempre que cap d'ells es proposés impedir-ho de qualsevol manera– per a la resta, no tant. I Márquez en va superar sis en l'arrencada, en el primer cop de gas. Els 16 més lents ja els havia deixat enrere en quatre revolts –ajudat per les caigudes de Jordi Torres i Tito Rabat, entre d'altres– i en el primer pas per la meta era 15è. Tres avançaments més en la volta 2, dos més en la volta 3 i desè, a només 2.5 segons de Bradl. Enganyosa diferència, perquè pel mig hi havia mitja dotzena de pilots que no ho posarien fàcil.

Si Márquez no va estar en disposició de guanyar la cursa va ser per això, perquè ni Takahashi, ni Di Meglio, ni Iannone, ni Redding, ni Sofuoglu, ni Pol Espargaró ni Corti ho van posar fàcil. El que menys, el català, que s'havia situat líder en la segona volta i tenia ritme de podi, però no comptava amb el vent –és un pilot especialment sensible a aquest element–, que li va costar dues mitges sortides de pista i recular fins al segon grup.

Márquez ja liderava el grup perseguidor en la novena volta, però els sis primers havien obert forat. No es pot dir que la segona meitat de la cursa fos plàcida. Primer va topar amb Iannone i Pol Espargaró i quan els va deixar enrere i es va enganxar al grup capdavanter, Bradl i De Angelis ja eren lluny, els rivals ja no donaven cap facilitat i el pneumàtic començava a notar l'esforç. A nou voltes del final va caure l'últim obstacle, Claudio Corti, i l'equip de Márquez li va mostrar la pissarra amb “P3 OK”. Però Corti podia seguir el ritme i va pugnar pel podi fins a les últimes voltes. Tots dos es van passar i repassar. Mentrestant, al davant, Alex de Angelis es convertia en un aliat inesperat per al pilot de Cervera. Gat vell (27 anys) i sempre competitiu a Phillip Island –amb la d'ahir hi ha obtingut dues de les tres victòries en el mundial– el pilot de Rimini va mantenir-se darrere Bradl i quan va tenir clar on era més dèbil –a final de recta– el va superar netament. Bradl, que sabia que Márquez era tercer, va mirar de recuperar el primer lloc. Per aritmètica i per honor. Però per poc no se'n va a terra i remata la jornada memorable de Márquez. El favorit continua sent ell.