TAQUIGOL.
ÀLEX SANTOS
Oportunitat per a la FCF
a l'alça
Eto'o, una altra oportunitat? No havia acabat la lliga, que a Eto'o ja li havien posat un llaç i l'havien empaquetat per a un altre equip. I no ja com a primera espasa, sinó de moneda de canvi per un altre jugador. Eto'o, igual que Laporta, reuneix molts fidels, però externament no genera cap passió. Llàstima, perquè no es podrà dir mai, excepte la temporada anterior, que el camerunès no ha estat un professional de primera classe.
El cap de setmana vinent se celebren eleccions en la Federació Catalana de Futbol. Al final, dues opcions aspiren a assolir el control de la institució. Per una banda, la línia continuista liderada per l'empresari Jesús Farga i, per l'altra, el sector renovador que encapçala el president del Santboià, Jordi Casals (a la foto). El futbol català disposa d'una altra ocasió per aconseguir estabilitat després de molts i molts anys engrescat en batalles i mala gestió. Fa tres anys, l'aposta per Jordi Roche va resultar engrescadora, malgrat que l'empresari gironí va haver de carregar amb una motxilla de companys de viatge del tot preocupant, malgrat que necessària, per a la victòria, però al final clarament inadequada. Roche va plegar fa un any amb una dimissió inacceptable en les formes que va conduir la institució a viure un any de foscor i retrocés amb la presidència interina de Ricardo Campoy. Transcorregut aquest any perdut en la catalana, la institució mereix l'oportunitat de disposar d'uns gestors moderns i amb idees valentes que projectin la federació cap a un espai que doni l'esquena definitivament a la grisor de les últimes èpoques. Jesús Farga presumeix de disposar, més que d'aptituds personals i dels seus companys de viatge, de suports polítics. Nefastes, aquestes garanties esgrimides per l'exvicepresident de la catalana i del Barça, que erra un altre cop el tret. La seva gestió al front de Frigo, assolint el control d'una empresa que anava cap a la desaparició, no és suficient perquè el PSC cometi un altre error en l'àmbit esportiu i federatiu i es doblegui als seus peus i marqui una línia d'actuació en tot el territori. Tot i haver expressat enuig privadament per aquesta relació que es vol establir des de l'equip de Farga amb el govern català, així manifestat tant per part de Montilla com de Zaragoza, sí que és cert que alguns elements del PSC fa setmanes que mouen els seus fils per collar els presidents dels equips dels seus municipis, als quals subvencionen àmpliament, perquè derivin el seu vot cap a la candidatura continuista. Mala peça al teler tornem a tenir; volem les institucions democràtiques per... per què, per manipular-les? A l'altre cantó, els renovadors. La millor notícia dels renovadors és que amb el seu triomf desapareixerà de cop tota la lletjor que arrossega la catalana des de fa decennis. Serà un punt final. Després, però, hauran de demostrar que són dignes i no una continuació d'allò més carrincló que acompanya el futbol a casa nostra. Després de l'espantada de la por de Ramon Alfonseda, el testimoni ara és a les mans de Jordi Casals. Com a president de club, sap el que ha de ser la catalana. Si guanya, que sigui digne de l'elecció.
de baixada
Piqué, ninot de professió. Que Eto'o cridés l'atenció a Piqué en la celebració del triplet i que dins del vestidor se li hagi reclamat més seny, hauria de fer reflexionar el central abans no es converteixi en el ninot del club, sempre disposat a fer la pallassada i despertar la riota fàcil. Si la seva aspiració és ser un dia capità blaugrana, potser que prengui exemple de qui ho és ara, limitadet en moltes coses, però irreprotxable en les formes.