Tres anys més tard

Vaig tenir la sort, el 2006, de viure en directe el mundialet de Tòquio. En el primer partit, el Barça va apallissar l'Amèrica (4-0) i tota la premsa, en especial la japonesa, apostava sobre el nombre de gols que el Barça marcaria en la final. Però uns brasilers semidesconeguts, l'Internacional de Porto Alegre, en què jugava un joveníssim Pato –ara al Milan–, va ser capaç de derrotar el totpoderós Barça. La rebuda al Brasil va ser espectacular, perquè a l'Amèrica del Sud es valora molt aquest títol. L'Estudiantes de La Plata, el rival dels blaugrana, no és brasiler, sinó argentí, i això significa competitivitat màxima, agressivitat, murrieria i passió. Els jugadors argentins van ser acomiadats al seu estadi per una munió d'aficionats encoratjant-los a tornar amb un títol que ja van aconseguir l'any 1968. Això és el que es trobarà el Barça en una final que tindrà més de tres mil seguidors argentins a la graderia. L'Estudiantes és un equip que gira entorn del seu capità, el veterà Brujita Verón (34), bon coneixedor del futbol europeu, en el qual va jugar molts anys. Clemente Rodríguez és un lateral dret que puja bé per la banda i que va passar per l'Espanyol, mentre que el punta Boselli va estar al Màlaga. Benítez és un esquerrà de banda autor de dos dels tres gols que l'Estudiantes va fer en la semifinal. Practiquen un futbol típic sud-americà: marcatge zonal, bon tracte de pilota, alentiment del joc quan cal, i canvis de ritme en els últims tres quarts de camp. Poden jugar un 4-4-2 o utilitzar un mitja punta per enfortir el mig del camp. Definitivament, Iniesta és baixa per lesió i Henry podria ser el seu substitut a la davantera, mentre que o bé Touré, o bé Keita sortiran a la zona central de la medul·lar. Qui sí que hi serà és Leo Messi, principal artífex de la remuntada de la semifinal. L'errada puntual amb què l'equip va encaixar el gol contra l'Atlante no pot diluir la sensació que aquest Barça vol entrar en la història com a nou campió del món.