L'Arsenal, millor quan juga la tornada fora de casa

«Es parla molt que és important jugar la tornada a casa, però no tinc clar que sigui tan important. Tampoc entenc la norma del valor doble dels gols fora de casa. A vegades és més fàcil marcar a fora, on els rivals deixen més espais, que no pas a casa, on se't tanquen i és complicat trobar el camí del gol.» Arsène Wenger reflexionava així durant la temporada 2005/06, aquella en què va portar el seu Arsenal a la final de la lliga de campions. Llavors, l'Arsenal va afrontar dues eliminatòries amb tornada lluny de casa (a Torí, amb la Juve, i a Vila-real), i una amb tornada a casa, amb el Madrid. I els gunners sempre van passar.

Des de la seva arribada al nord de Londres, el 1996, Wenger no ha guanyat cap títol europeu. D'aquestes 13 experiències a Europa, en dues ha arribat a la final i l'ha perdut (lliga de campions del 2006 i UEFA del 2000), en tres ha caigut en la fase de grups (1999, 2002 i 2003), i en vuit, en eliminatòries a dos partits. I d'aquestes vuit eliminatòries perdudes pels gunners, cinc van ser amb la tornada a casa, deixant clar que a l'Arsenal no el molesta això de jugar la tornada a fora: de les onze eliminatòries amb la tornada a fora, l'Arsenal n'ha guanyat vuit, i n'ha superat algunes amb partits de tornada a camps tan complicats com ara els de la Juve, el Milan i el Roma. Amb la tornada a casa, en canvi, ha perdut contra el United, el PSV, el Bayern i el Chelsea en la darrera dècada.