En el moment oportú

Curiosa la imatge de la banqueta del Barça durant l'última mitja hora. En un extrem, Zlatan Ibrahimovic (acabat de substituir just després del 2-1); a l'altre, Thierry Henry (a la graderia al Madrigal, va disputar ahir els últims deu minuts al Camp Nou). Dos dels millors davanters del món comprovaven com de difícil és jugar en aquest equip. El suec –ahir, un altre cop, va deixar el terreny de joc sent ovacionat pel seu públic– ho va intentar sempre, el francès fa temps que està fora de combat. Tots dos, cridats a ser integrants del trident del millor equip del món, contemplaven amb enveja sana com els honors, una nit més, no estaven reservats a ells. De fet, ahir se'ls va emportar Bojan. Al de Linyola no fa falta que ningú li expliqui com són de cars els minuts en l'equip de Guardiola. Amb un paper testimonial durant tres quartes parts del campionat, els seus gols estan sent decisius en l'esprint final de la lliga. En el moment de la veritat. Guardiola –qui gosa dir ara que el tècnic de Santpedor no confia ara en lo Petit?– va mantenir Bojan en l'equip inicial. Va ser un acte de justícia. Titular a Vila-real (en detriment de Zlatan), Bojan no el va decebre. Dissabte va fer el 0-3 i va acreditar que està preparat per jugar quan el cridin. Per això no va ser casual que el tècnic, ahir, obligat a moure peça en el descans per l'empat dels canaris –va fer entrar Pedro–, el mantingués en l'equip. De fet, la seva substitució hauria estat la més fàcil, però Bojan es va mantenir al camp conscient que amb el partit encallat (l'empat es mantenia) havia de sortir al rescat. I així va ser. Quan més negra es veia la nit al Camp Nou, Bojan va caçar una passada d'Alves, va superar els seus marcadors i, igual que a Vila-real, enviava la pilota al fons de la xarxa. Era el 2-1, el gol que esvaïa els dubtes sobre una patinada que hauria estat històrica i que acostava una mica més el Barça cap al títol de lliga. El de Linyola va embogir. Els seus companys, també. En tenien motius. El seu gol és el setè que fa en les dinou jornades de lliga que ha disputat (en totes les competicions n'ha fet onze) i li permet continuar sent el davanter amb una mitjana més alta pel que fa a gols i minuts jugats. Guardiola el va voler premiar substituint-lo a deu minuts del final. En aquell moment, Pedro (el canari va arribar ahir a les 21 dianes, tantes com Ibrahimovic) ja havia fet el tercer. Messi encara no havia tornat a aparèixer per fer el quart, però el Camp Nou va aplaudir d'allò més. Era una mostra sincera d'agraïment, per a un jugador que és un bon exemple que el protagonisme s'ha de treballar. Ell ho ha fet en silenci, esperant una oportunitat que, ara que ha arribat, no vol perdre. A Ibra i Henry, no els queda res més que prendre'n nota.

Va marcar per segon partit consecutiu per reivindicar la seva aportació en el tram més decisiu

Bojan aporta frescor quan l'equip més la necessita. Ahir va fer el seu onzè gol per desfer l'empat