L'economia encén el debat

La venda de patrimoni i el deute centren el primer duel entre precandidats

Cardoner i Benedito van descriure una situació financera gairebé crítica

Per Soriano i Ayats, es tracta d'una interpretació electoralista dels comptes

La primera trobada cara a cara de les set precandidatures que aspiren a presidir el Barça es va produir ahir a Cardedeu, i va deixar entreveure quin serà el guió de la campanya: l'intercanvi d'idees i d'acusacions entre les dues precandidatures que s'autodefineixen com a continuistes del treball dels últims anys –les de Marc Ingla i Jaume Ferrer–, i les que han estat a l'oposició, especialment la que lidera Sandro Rosell. En un primer col·loqui organitzat per Eleccionsfcb.com i per la plataforma Èxit Blaugrana, va ser l'aspecte econòmic el que va centrar el debat, sobretot per les crítiques que els precandidats més rupturistes van fer de la venda de patrimoni –especialment dur va ser Agustí Benedito– i a l'acumulació de deute. No hi van ser tots els caps de llista, però sí pesos pesants de totes les llistes: Jordi Cardoner (Sandro Rosell), Ferran Soriano (Marc Ingla), Carles Ayats (Jaume Ferrer), Miquel Llobet (Santi Salvat), Raül Gou (Alexis Plaza) i els precandidats Agustí Benedito i Jaume Guixà. Tots ells van passar de puntetes sobre qüestions purament esportives, amb un consens absolut respecte a Guardiola i amb algun elogi inesperat cap a Laporta –«ha estat el president del millor Barça de la història», va dir Benedito–, i van incidir en la situació econòmica de l'entitat. Mentre el mateix Benedito assegurava que el club ha arribat als 400 milions de deute i que «l'economia no està a l'alçada de l'equip», Cardoner reforçava la mateixa idea: «La situació és crítica. I a mi em preocupa la gestió, perquè en els últims anys la directiva ha estat incapaç de reduir un capítol de despeses vàries que és de 75 milions d'euros i que no sabem per què se'n diuen així.» Una anàlisi rebatuda tant per Soriano com per Ayats. «No entenc aquest alarmisme; ni que Rosell vagi a Madrid a dir que tenim un deute catastròfic quan és mentida. En tenim un de 240 milions que és menor que el dels nostres competidors», explicava Soriano en concordança amb Ayats: «Vull tranquil·litzar el soci. Tenim un club sanejat amb molt recorregut.»

Un altre tema de controvèrsia és el del patrimoni, que remet directament a la requalificació dels terrenys del Miniestadi i al projecte de Foster. Cardoner i Benedito van tornar a ser els més bel·ligerants. «El patrimoni el vam rebre dels nostres avis i l'hem de deixar intacte als nostres nets. Seria una gran errada vendre els terrenys de les Corts, al cor de la ciutat», afirmava l'home de Rosell, a qui Benedito havia precedit amb un discurs similar: «Ningú pot acusar-me de nuñista, però en el tema del patrimoni estic més a prop de Núñez que de Laporta. Si venem terreny, ens empobrim.» Una altra precandidatura que carrega fort contra el projecte de Foster és la de Santi Salvat, que proposa una alternativa més sostenible dissenyada per Joan Pau Mitjans, fill de l'arquitecte del Camp Nou: «Ja tenim el suport dels veïns de les Corts», va recordar Miquel Llobet. Els representants de Ferrer i Ingla, dos directius que en el seu dia van aprovar el projecte de Foster, es van defensar destacant els beneficis de la requalificació de la zona. «Només amb aquesta requalificació ja som més rics», es va limitar a dir Ayats. Un argument que ampliava Soriano: «El moment econòmic actual és complicadíssim. Hem guardat aquest reordenament al calaix i si més endavant la situació és millor, que el soci el voti», va explicar Soriano, que va insistir en la necessitat de consultar amb el soci «totes les decisions estratègiques que prengui el club». El col·loqui també va donar veu a Guixà, que es va oposar radicalment a la demolició del Miniestadi –«ha de ser on es foguegin els joves jugadors», va dir– i a Gou, que va apostar per augmentar la transparència.


Les vies continuistes d'Ingla i Ferrer van presumir d'èxits, però van cedir en el debat del projecte de Foster

Una crida conjunta a la transparència

A banda de defensar una estructura tècnica similar a la que existeix actualment –Ayats i Soriano van ser els que van defensar la continuïtat de Txiki amb més convenciment–, la majoria de candidats també van coincidir en algunes idees com en la necessitat de fer més participativa l'assemblea i d'aprofundir o directament implantar el manifest Segle XXI, que aposta per una major autogestió del món de les penyes. També es va apel·lar a la transparència. Alguns, amb més èmfasi que d'altres. «L'any 2003 vam fer bandera de la transparència i després Laporta se'n va oblidar», deia Benedito. Una acusació a la qual es va afegir ràpidament Cardoner: «Quan es parla tant de transparència i d'ètica, és que en aquests últims anys hi ha alguna cosa que no s'ha fet bé.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.