l'entrevista
“Cruyff és l'holandès més universal de la història”
Després del 5-0 molts van donar gràcies a Déu. Guardiola, en canvi, va donar-les a Cruyff. Però Cruyff i Déu no són la
mateixa persona?
Hi una cosa que els uneix. Cruyff tampoc s'equivoca mai. La culpa sempre és dels altres: dels directius, els jugadors, els periodistes, de l'entorn...
“Gallina de piel”, “en un momento dado”, “este es uno”. Com a bon mestre o “profeta”, ha deixat un grapat de frases per a la història.
Són expressions que ja pertanyen a la cultura popular, però que les va dir sense voler perquè és una mica barroer amb la gramàtica, fins i tot quan parla en holandès. Allà els lingüistes ja han fet estudis sobre la seva curiosa manera de parlar.
Ja sap què en pensa, ell, del llibre?
El vaig avisar que volia fer aquest llibre amb les seves frases més conegudes i
altres de més antigues i el primer que
em va dir és que allò que tothom interpreta malament són, precisament, les seves frases.
Aquest paradís a la terra que tenim al Camp Nou és realment obra seva?
Cruyff ha estat present en la cultura del Barça des que va arribar-hi com a jugador. Aquest equip és una versió millorada, gairebé perfecta, diria, del dream team, i s'ha aixecat amb dos protegits seus, primer en Rijkaard i ara en Guardiola. Ell va sembrar la llavor de tot això.
El seu dogma en el futbol és la pilota. Per què aquesta obsessió pel futbol d'atac?
Entén el futbol des de la perspectiva d'un jugador amb gran talent. Has de jugar a futbol però també t'has de divertir i fer divertir tothom qui et mira. El futbol és per al públic. Tot això segurament està influenciat per la cultura d'Holanda en els anys seixanta i setanta, que era molt oberta i molt més avançada que en altres llocs. Paradoxalment, va ser un revolucionari amb el futbol, però és un ciutadà bastant conservador.
Va ser un avançat en el seu temps?
Quan va venir a Barcelona va ser una revolució. Era una figura mediàtica. Era el cinquè Beatle. Va ser el primer que va tenir representant. Això ho feia el seu sogre i no només demanava diners per ell sinó també per als seus companys.
En algun capítol queda clar que la seva família és més sagrada que la de Gaudí?
La mort del seu pare quan era petit el va marcar per sempre més. Quan Jordi jugava al Barça B, per exemple, sempre
es deia que aquell era el filial de Cruyff.
La família, per bé o per mal, sempre
ha estat el més important a l'hora de prendre decisions.
Pels holandesos, Cruyff és...
... l'holandès més universal de tota la seva història. Qualsevol cosa que digui o que faci té una gran transcendència.
De vegades també se' n cansen, però és una figura que s'ha estudiat amb tot detall. S'han escrit una vintena de llibres sobre coses relacionades amb la seva persona. És una figura reconeguda, a més, a tot el planeta. L'únic lloc del món en què ha passejat per un carrer i no l'han reconegut és Nova York.
Quan he arribat al final del llibre he
tingut la sensació d'haver llegit una
biografia.
La tria de les 150 frases són una excusa per fer una barreja de biografia, anècdotes, perfil psicològic i, sobretot, filosofia del futbol. Qui ho vegi com una biografia que sàpiga que no és autoritzada i que és crítica, tot i que la foto l'ha triada ell.
