“El Barça ajuda a avançar”

Costarà. Estem en un terreny encara d'aprenentatge. El 3D ha entrat amb molta força a la televisió, molt més ràpidament que l'alta definició, però encara hi ha moltes coses per esbrinar de quin futur hi ha en el 3D amb els esports, sobretot el futbol. En alta definició, l'espectador percep una diferència abismal en qualitat d'imatge, però la feina del realitzador és la mateixa. En 3D, en canvi, la tecnologia que fas servir et condiciona molt. Els experts no acaben de trobar com s'han d'explicar els partits, a diferència d'altres esports, com ara el tennis, o de concerts.

Fa falta temps. S'ha anat molt de pressa i és tan diferent que s'ha d'estudiar molt bé. És un canvi molt radical. I sí que m'imagino que la realització en 3D del futbol no substituirà mai l'estàndard.

Per com és un estadi, pel terreny de joc, per on és la càmera principal o per les que hi ha a peu de camp, que poden generar un efecte 3D que es vegi fatal a casa. La narració del partit està condicionada per la tecnologia.

Però això que fem servir a TV3 és diferent; és un programa informàtic que fa un 3D virtual. No té res a veure amb la realització en 3D.

Això serà ràpid. És la implementació d'internet amb la televisió, que ja està en marxa en la televisió híbrida. Es rep el senyal televisiu i altres via informàtica. Ja està funcionant als Estats Units i no crec que trigui gaire a arribar.

No, perquè no hi ha millor lloc per veure un partit que el camp. La gent que va a l'estadi sap que, per més bé que es faci a la tele, no hi ha ni punt de comparació.

Hi fa molt tenir el Barça. És un equip molt potent, que fa 20 anys que està jugant a futbol molt bé, està arribant a moltes finals i competicions europees, i TV3 en té els drets. És perfecte, el millor banc de proves. Ens ha ajudat molt a avançar. Si no tinguéssim aquest club tan potent aquí al costat segurament no hauríem arribat on som.

Per importància, potser sí, però jo em quedo amb molts partits del Barça. Del dream team, del 5-0 al Madrid amb Cruyff... amb molts.

No, i és una de les coses que em fan més ràbia de la meva feina. M'aïllo molt, i ja es tracta d'això, perquè si et deixes anar, pots perdre el control. Forma part de la teva feina. Però fa ràbia, és clar.

La visc després del partit. Un mes abans de la final de la Champions, em preguntaven si estava nerviós. Vaig viure la prèvia i el partit amb relativa tranquil·litat, però quan va acabar em vaig desfer, em vaig posar a tremolar.

Ara les màquines són millors i fan més fàcil la feina que fa 20 anys, quan el procés era més artesanal. Realitzar amb 30 càmeres no ha de ser per força més complicat que amb deu, perquè tens moltes més oportunitats de tenir la repetició adequada. És qüestió de tenir clar el que vols explicar i com ho vols explicar.

És com un locutor, que expressa els sentiments amb veu. El realitzador expressa el que està veient amb imatges, i cada partit i cada jugada són diferents. Seria difícil de programar automàticament.