La perfecció existeix

Un any després de caure derrotat contra el Manchester United en la lliga de campions associant el seu nom a la impotència, el Barça regna a Europa després d'haver convertit aquest temible equip que feia dos anys que no perdia a Europa en un simple grup d'homes perduts, sense esma, sense cor. Un any després de ser al llindar de la crisi institucional, el Barça toca el cel amb les mans i viu una època daurada després d'haver mostrat la seva millor versió a tot el món. En una nit rodona, el Barça de Pep Guardiola va canviar en 90 minuts tota la història d'una entitat que sempre ha estat patidora. Ahir, sense patiments, amb una superioritat gairebé insultant, va guanyar la tercera lliga de campions del seu palmarès, va convertir-se en el primer equip capaç de derrotar en una final els red devils, i va sumar el primer triplet en 110 anys d'història de l'entitat blaugrana. I tot, sense deixar de ser fidel a aquest joc exquisit que per sempre més s'identificarà amb un club, i amb un home: Pep Guardiola.

El tècnic de Santpedor ha convertit en pocs mesos un grup de jugadors erràtics en un bloc que ha demostrat que la perfecció, en el futbol, no és una utopia. Ho ha guanyat tot. Els tres títols. I ho ha fet amb un joc excels, fantàstic. Un joc en què cal tenir la pilota, cal estimar el joc, cal alçar el cap i mirar sempre cap endavant. El tercer títol del triplet, a més, arriba en un estadi on Guardiola va viure mig any frustrant com a jugador perquè era massa ofensiu, i llavors un tal Fabio Capello (ahir a la graderia, per cert) li deia que per guanyar títols no es podia ser tan romàntic. Calia ser pragmàtic, per alçar títols, deia. I Guardiola no se'l va escoltar, va girar cua, va fer les maletes i va seguir fidel a la seva manera de fer, de pensar. Ahir, va tornar a Roma. Va tornar a l'Olímpic i va demostrar a tothom que es pot guanyar estimant la pilota, que així es juga a futbol a Barcelona, que així creixen jugant els nens a Catalunya. Amb set homes formats en el planter, el Barça va jugar la millor de les seves finals. Valdés, com a París, va demostrar que ha nascut per a aquests partits. La defensa va anul·lar un dels atacs més perillosos del món amb un Puyol espectacular, un Piqué consagrat, un Touré Yaya que fa anys que va entendre què és el sacrifici i un Sylvinho que rep el millor dels premis quan semblava destinat a no haver viscut sensacions així. I a davant Sergio Busquets, que fa més gran la llegenda d'una família humil fora del camp i gran a dins, fent la feina bruta perquè Xavi i Iniesta brillessin més que cap altre. Ells són els hereus de Guardiola, i de fet, Xavi va ser l'home del partit. I davant de tot, els golejadors, Eto'o, Messi i un Henry que ara sí, té el títol que tants anys feia que buscava. S'ha fet justícia, amb el francès. I final feliç per a un club que ahir va escriure la pàgina més brillant d'una història, més que mai, en moviment.