Se'n va un senyor: Sylvinho

Sylvinho va disputar dissabte passat a Riazor l'últim dels seus 128 partits com a blaugrana. En el penúltim, a Roma, va col·laborar activament a guanyar la tercera copa d'Europa del club, la segona en l'aspecte personal. El club va fer oficial que el lateral, de 35 anys, no entra en els plans de Pep Guardiola per la temporada que ve i, per tant, ha decidit no renovar el compromís amb el brasiler, que expira el pròxim 30 de juny. El Barça, mitjançant un comunicat, agraeix al defensa la seva implicació en la seva etapa com a blaugrana i li deixa les portes del club obertes. De fet, el comunicat es va penjar a la pàgina electrònica del club poc després que el mateix president, Joan Laporta, confirmés la no-continuïtat de Sylvinho. «Sempre mantindrà els vincles amb el club, perquè és on més anys ha estat. Ha aconseguit un palmarès espectacular amb el Barça. Ha estat sempre al peu del canó i ha tingut un comiat d'or i una participació directa en el tram final de temporada. Com a president estic molt agraït a Sylvinho per la feina que ha fet al vestidor.» El president blaugrana va reconèixer que la decisió de prescindir de Sylvinho no havia estat gens fàcil: «Va entendre ràpidament el que representa el club i es va integrar a la nostra societat. Ha après català. És un jugador que es mereix el reconeixement que té. La decisió és tècnica i la junta ha de seguir el que diuen els tècnics. Però sé que els tècnics han patit prenent aquesta decisió, per ser qui és.» Sylvinho va marxar ahir al matí al seu país, però s'ha compromès a tornar en les pròximes setmanes per fer una roda de premsa de comiat. El brasiler se'n va amb el reconeixement dels seus companys i de bona part de l'afició. Malgrat que no ha tingut mai un paper protagonista durant els seus cinc anys a Barcelona, ha estat sempre un exemple de responsabilitat i de professionalitat. Complidor sempre que se l'ha necessitat, ha desenvolupat millor que ningú el paper de suplent i ha ofert un rendiment més que notable quan se l'ha utilitzat. La final de Roma és l'últim exemple d'una trajectòria que ha estat molt valorada per tots els estaments del club. Marxa cinc anys després d'arribar –va venir del Celta amb la carta de llibertat– i se'n va amb vuit títols sota el braç. Els tres guanyats en la present temporada –ha estat peça activa en la copa del Rei i en la Champions, de la qual va disputar la final– més les dues lligues, les dues supercopes i la Champions de París que va aconseguir amb Rijkaard a la banqueta. Durant les seves tres primeres temporades va alternar la titularitat amb Gio van Bronckhorst i durant les dues últimes es va assentar com a suplent d'Éric Abidal. Amb els dos defenses ha mantingut una relació molt estreta; igual que amb la resta de companys, que sempre l'han considerat un referent en la plantilla. La seva professionalitat i el fet de pensar sempre en el col·lectiu –durant els cinc anys a Barcelona mai ha tingut cap retret ni cap mala paraula per a ningú– han fet que el seu ascendent dins del vestidor hagi estat sempre molt valorat.

Laporta: «La junta fa el que diuen els tècnics, que sé que han patit molt amb aquesta decisió»