El perfil
L'estrateg fa el pas
Tito accepta el repte de la seva vida professional després d'una carrera marcada pels anys al Barça
Expert en estratègia, no s'ha limitat a ser l'ombra de Pep. Sempre ha mostrat personalitat
Tito Vilanova arribarà el dia 1 de juliol al cim de la seva vida professional, ja que es convertirà en el nou entrenador del FC Barcelona, l'equip més admirat del món. Ho farà després d'una llarga carrera marcada a foc per la Masia, on des del 1984 es va formar com a futbolista i va conèixer un dels seus amics íntims, Pep Guardiola, el seu predecessor en el càrrec i principal avalador del seu nomenament.
Contemporani de Guardiola, Albert Ferrer i Carles Busquets, el Marquès –com se'l va conèixer per la seva tècnica–, va jugar del 1988 a 1990 al filial, coincidint amb l'inici de l'era Cruyff. Quan no va renovar, va iniciar el periple. Dos anys a la UE Figueres, tres al Celta, un al Badajoz, el Mallorca i el Lleida i dos anys a l'Elx i a la UE Gramenet.
Nascut a Bellcaire d'Empordà el 1969, Vilanova va penjar les botes després de la seva experiència a Santa Coloma. Va ser durant quatre mesos l'entrenador de l'històric cadet de la generació del 87, de Piqué, Messi i Cesc. Però el 2003, Sandro Rosell, llavors vicepresident esportiu, el va fer fora per una reestructuració.
Ràpidament va agafar les regnes del FC Palafrugell i de la UE Figueres per desembocar, el curs 2006/07, a la direcció tècnica del Terrassa FC.
Membre de la selecta penya Els Golafres, que es va crear en els seus anys de la Masia junt amb Pep Guardiola, Aureli Altimira, Jordi Roure i Francisco Javier Sánchez Jara, Vilanova no va perdre mai el contacte amb el seu amic Pep, que, contra els pronòstics que indicaven que el basc Juanma Lillo l'acompanyaria com a segon en l'aventura d'entrenar el filial, va anunciar que la seva ombra seria Vilanova. Guardiola va pensar ràpidament en ell per la seva amistat que, tot i ser molt estreta, estava fonamentada en la sinceritat. Volia algú qui li digués si estava equivocat. I el seu tarannà, honest fins a l'acritud, es va sumar al fet futbolístic de conèixer la tercera divisió.
Estrateg
Home de consulta permanent de Guardiola, Vilanova es va fer càrrec específicament de les jugades d'estratègia, amb les quals el Barça multicampió va innovar notablement, treballant blocatges i moviments que, per exemple, van servir perquè Puyol marqués un dels sis gols que el Barça va marcar al Madrid en el clàssic del 2 a 6.
Però Vilanova va ser des del primer moment molt més que l'ombra del gran líder Guardiola. No va tenir problemes ni complexos a l'hora d'alçar la veu contra un Real Madrid prepotent. “Els cansa que torni a guanyar el mateix”, va confessar a El 9 Esportiu en una entrevista en què demanava “anar fins al final” amb el tema del dopatge.
A final de novembre de l'any passat, Vilanova va ser operat d'urgència per un tumor a la glàndula paròtide. La seva absència va servir perquè Guardiola parlés de la importància de Tito en l'estructura de l'equip. Els jugadors van donar mostres d'afecte i respecte a la intimitat. Aquest afer i el que va haver-hi amb Mourinho, que li va ficar el dit a l'ull, van servir per confirmar que, més que un segon entrenador silenciós, és un paio amb molta personalitat.
Zubizarreta li obre la porta
Sandro Rosell va assenyalar Andoni Zubizarreta com el principal motor d'una decisió difícil. “Pep m'ha donat totes les pistes. Tito representa el
joc, la idea, la preparació i l'anàlisi. Representa el fet de posar-hi hores sense dormir per preparar els partits. Això ens dóna Tito.” Zubizarreta va insistir en la preparació de l'executiu: “Té molta capacitat per poder estar
aquí. Quan necessitem un jugador mirem cap a baix. Què tenim a casa? Tito”, es va respondre a ell mateix. “Des de dimecres, que ens confirmen el que ja ens havia dit, treballem en la
primera opció perquè creiem que és la continuïtat del model. No tinc cap dubte que aquest projecte és llarg i
seguirem competint.” Sobre la pressió que haurà de suportar el nou entrenador, Zubizarreta va connectar els conceptes Barça i pressió com a inseparables, “per això precisament és el Barça”. “Tito sap com d'important és en Pep al vestidor i accepta el repte.” Zubizarreta, que es va arribar a emocionar, va acabar per considerar Guardiola “un líder i referent del futbol mundial”. “Qualsevol que analitzi el futbol d'aquest segle no pot oblidar el que ha fet. I encara li queden pàgines per escriure”, va concloure.
