Fins aviat, Pep
El barcelonisme s'acomiada de Guardiola en una nit que ja forma part de la centenària història del club
L'entrenador dóna les gràcies a l'afició per la seva estima i els recorda que a ell mai el perdran
El dia de l'adéu havia estat net i clar, i el barcelonisme, conscient d'estar vivint un dia històric, va vestir-se de gala. I és que no tots els dies s'acomiada el millor entrenador dels 113 anys de vida del teu club, d'una persona, Pep Guardiola, que va passar de ser aplegapilotes del Camp Nou a jugador del planter, i d'allà a aixecar la primera copa d'Europa del club i a dur el braçal de capità del primer equip. El destí, però, encara li tenia reservades més emocions. Li va donar l'opció de dirigir el millor Barça de tots els temps, el dels 13 títols i el munt de partits que la memòria de cap culer mai podrà oblidar, però, sobretot, el que ha enlluernat tot el planeta amb un futbol precís i preciós amb un equip farcit de futbolistes sorgits de la Masia, un conjunt que, com Guardiola, ha barrejat a la perfecció el seny i la rauxa.
Ja una hora i mitja abans de començar el derbi, a l'esplanada del Camp Nou, on es podia veure una pancarta enorme amb el lema “#gràciesPep”, hi havia molta més gent del que és habitual, una multitud en què destacaven les bufandes amb el nom del tècnic i diverses samarretes amb l'històric número de Guardiola, el 4. La concentració, a banda de per pintar-se la cara amb paraules de record al tècnic, s'havia produït per deixar un missatge al mural que havia preparat el club, en què grans i petits van poder acomiadar-se per escrit de Guardiola.
La prèvia fora del camp, però, només va ser un primer tast del que succeiria després a l'estadi, que ja amb la sortida dels dos equips va fer goig gràcies a 40.000 banderes amb la senyera per una banda i la frase “Gràcies, Pep” per l'altra. I abans del xiulet inicial, va arribar el primer gran moment de la nit, amb l'aparició d'una pancarta gegantina, amb una fotografia de Guardiola i el lema “T'estimem, Pep”, formació que va anar acompanyada per tot el públic corejant el nom de l'entrenador.
Que tinguis sort
Com ja havia demanat públicament, Guardiola no volia un homenatge artificial de llums i colors, sinó un acte curt, i així va ser, però no per això va perdre un sol punt d'emotivitat. Ben al contrari. Poc després del xiulet final, el tècnic es va quedar sol, pocs metres davant de la banqueta, mirant el camp on tants i tants gols ha celebrat, mentre tot l'estadi corejava el seu nom. Tot seguit, va buscar els seus pares a la llotja, i els va saludar. Llavors, Manel Vic, amb un discurs en què agraïa a Guardiola tot el que havia aportat al futbol i al Barça, va encetar l'homenatge oficial, que va anar seguit per un vídeo amb imatges de les quatre temporades del tècnic a la banqueta i de la cançó Que tinguem sort, de Lluís Llach. Va ser llavors quan l'entrenador es va dirigir a l'afició i va afirmar que la vida li havia fet el regal d'haver pogut gaudir de l'espectacle. “Jo he estat un privilegiat com vosaltres. No sabeu l'estima i la felicitat que m'emporto a casa. Que sapigueu que us trobaré molt a faltar, que el que perd més sóc jo, però que us deixo a les millors mans. Que tingueu moltíssima sort i fins aviat, que a mi no em perdreu mai”, va afirmar. Ja per acabar, els jugadors van mantejar el seu tècnic abans de fer la ja habitual sardana al centre del camp.
I així va acabar la nit en què Pep Guardiola es va acomiadar del Barça, un homenatge que ja forma part de la història del club, una nit que havia anat precedida d'un dia net i clar, com ha de ser en l'hora de l'adéu o, com van desitjar tants i tants culers en el mural, en l'hora del “fins aviat”. Tot i que el tècnic va admetre que no se sentia còmode en els comiats, ahir tocava parlar d'ell, però, com va escriure el seu admirat Miquel Martí i Pol: “No pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.” Gràcies Pep. Que tinguis sort, i fins aviat.
