La setena per al Barça

BARÇA: Oier; Patric, Sergi Gómez (Piqué, 69'), Adriano (Mascherano, 46'), Balliu (Alba, 69'); Busquets (Song, 46'), Sergi Roberto (Espinosa, 46'), Dos Santos (Xavi, 65'); Pedro (Alexis, 46'), Rafinha (Cesc, 65') i Deulofeu (Villa, 65').

ESPANYOL: Kiko Casilla; Mattioni (Javi López, 87'), Raúl Rodríguez, Forlín, Clerc (Capdevila, 70'); Víctor Sánchez (Colotto, 46'), Baena (Sergio García, 93'); Simão (Petrov, 46'), C. Gómez (Verdú, 70'), C. Alfonso (Stuani, 46'); Wakaso.

Qui va guanyar la setena copa Catalunya va ser el Barça, en una final èpica, decidida en la tanda de penals. L'Espanyol, amb un Casilla estel·lar, va resistir fins al minut 89, però no va poder evitar l'empat en la última jugada del partit. Després, els penals van fer campió a l'equip que més havia buscat el gol.

Tito va fer un homenatge al planter en el seu onze inicial, apostant per vuit jugadors del filial, més Pedro i Busquets. Adriano, potser per celebrar la seva recent renovació, va ser l'únic futbolista del Barça que va sortir des de l'inici que no ha estat format en les categories inferiors del club. Javier Aguirre, de la seva banda, va optar per un equip una mica més semblant al que va jugar el derbi tres dies abans, fent repetir a quatre titulars: Raül Rodríguez, Forlín, Wakaso i Víctor Sánchez. El partit es presentava més equilibrat que el de diumenge, tot i que els plantejaments tàctics van ser els mateixos: el Barça portant la iniciativa i volent la pilota, l'Espanyol endreçat i buscant el contraatac.

Aquesta vegada Aguirre va disposar els seus homes en una doble línia de quatre, deixant Cristian Gómez i Wakaso al davant. El mexicà va aconseguir així allunyar el perill de l'àrea de Casilla durant el primer quart de partit, en el qual no hi va haver cap jugada de perill blaugrana. A més, en la primera aproximació clara que va generar la seva pressió avançada, els blanc-i-blaus van enviar la pilota a la xarxa. Wakaso va prendre una pilota a la frontal, Cristian Gómez va servir en profunditat i Simão no va perdonar davant de la sortida d'Oier.

Màxima rendibilitat espanyolista contra un Barça que, en la primera mitja hora de joc, havia inquietat Casilla ben poc. En el minut 31, però, Sergi Roberto va disposar de l'oportunitat més clara fins aleshores, quan va estar a punt de culminar una fantàstica combinació a la frontal de l'àrea, però el seu xut va sortir fregant el pal. Els blaugrana, de fet, van sacsejar el partit en l'últim tram de la primera part, amb Deulofeu especialment endollat i entrant per l'esquerra.

Com era d'esperar, després del descans els protagonistes van anar canviant en els dos bàndols. Les substitucions es van fer notar més en el costat blaugrana, que va jugar l'últim quart de partit amb una alineació plena de futbolistes del primer equip. Alexis, Song i Mascherano van sortir en el minut 45 i, després, van anar apareixent Xavi, Villa, Cesc, Piqué i Jordi Alba. L'Espanyol, que va treure Verdú, Stuani, Colotto, Petrov i Capdevila, va donar una passa enrere i l'empat es va ensumar en diverses accions de Deulofeu i, sobretot, de Rafinha, que va estavellar una pilota al pal en un xut des de l'àrea petita. Els jugadors d'Aguirre van poder fer mal en alguna acció a pilota parada, però van tenir més dificultats per allunyar el Barça de la seva àrea. Villa, situat com a davanter centre, hauria pogut marcar en diverses accions. També Alexis i Cesc. Davant, però, Casilla els va respondre sempre.

El porter blanc-i-blau no va poder fer res, però, en l'acció que, en el minut 89, va suposar l'empat del Barça. El premi a la insistència de l'equip de Tito Vilanova el va recollir Cesc, que, desmarcat a dins de l'àrea, va trencar el mur que havia frenat el seu equip fins aquell moment. Després, la sort dels penals va afavorir l'equip que més havia trepitjat l'àrea rival. Pel Barça van marcar Cesc, Piqué, Alexis i Villa. Xavi va fallar. Per l'Espanyol, van marcar Wakaso i Petrov i van fallar Verdú i Colotto.