A mitjan agost del 2001, Francesc Arnau (les Planes, 1975) era presentat com a nou jugador del Màlaga. Un mes més tard, Pep Guardiola (Santpedor, 1971) iniciava la seva aventura en el calcio i es convertia en el reforç de luxe del Brescia. Marxaven el mateix estiu. Abans, tots dos van compartir vestidor durant cinc temporades en el primer equip blaugrana. Amb trajectòries molt diferents, Guardiola i Arnau es van convertir en dos bons ambaixadors del planter blaugrana. L'un, durant molts anys, va ser el gran referent –tota una vida lligada a uns colors–; l'altre, el jugador amb condicions excel·lents que es va haver de buscar la vida lluny del Camp Nou. «Quan jo vaig arribar a la Masia, ell l'acabava de deixar. Et parlo del 1989. Som de generacions diferents. Jo era un marrec, però recordo que alguna vegada venia a dinar amb Vilanova i Altimira [dos dels homes que ara integren el cos tècnic del de Santpedor]», assegura Arnau, que demà, a La Rosaleda, es trobarà amb qui va ser company seu.
El porter gironí recorda que el primer contacte el van tenir l'octubre del 1996. El Barça rebia l'Atlético de Madrid amb la baixa de Vítor Baia, concentrat amb la seva selecció. Arnau s'entrenava per completar la llista, però Busquets va agafar una forta febrada el dia abans del partit: «Robson ens van convocar a mi i a Felip (ara en el Nàstic). Busquets no es va recuperar i vaig haver de jugar. No va ser un partit fàcil [van empatar a tres], però recordo que Pep, Luis Enrique, Abelardo i Figo em van ajudar molt.» Després d'aquell dia, Arnau va tornar a un filial –amb Xavi i Puyol, entre altres jugadors– amb el qual va assolir l'ascens a segona A després d'eliminar el filial del Madrid al Bernabéu en el partit decisiu. Amb Louis van Gaal, Arnau va tenir una segona oportunitat tres anys després. El Barça tornava a l'estadi de Wembley (on va guanyar la seva primera Champions) per enfrontar-se amb l'Arsenal en la lligueta de grups, i el tècnic holandès va decidir fer seure el seu compatriota Hesp i fer jugar el gironí: «El tècnic a mi m'ho va dir la nit abans perquè em comencés a fer a la idea. Els companys se'n van assabentar el mateix dia en la xerrada i es van sorprendre molt.» Arnau té bona memòria. «Recordo com si fos ara, els instants previs. Estàvem al túnel de vestidors i Guardiola, que era el capità va venir i em va dir ‘juga com t'entrenes'. Allò em va tranquil·litzar molt.» El Barça va guanyar 2-4 i totes les cròniques van destacar la gran actuació del gironí. «Era un escenari mític. Un partit que, malgrat ser de lligueta, tenia molta transcendència i les coses em van sortir molt bé. No en guardo la pilota, però sí la samarreta.» Arnau explica que Guardiola va ser dels primers a felicitar-lo: «Per qualsevol jugador del planter, Pep llavors era el que ara representen Puyol i Iniesta. La seva trajectòria era un mirall per als de la casa. A més, era un molt bon company. La relació que tenia amb tothom era molt correcta.»