Carles Puyol: Més que un capità
Avui fa 10 anys que Van Gaal va fer debutar Carles Puyol amb el primer equip
El defensa es va estrenar a Valladolid gràcies a una lesió ‘oportuna' de Reiziger
És el segon blaugrana que més partits ha jugat a Europa i el quart en lliga
Deu anys donen per a molt. Sobretot els que Carles Puyol ha jugat amb el Barça. Tres lligues, dues Champions, una copa del Rei i una supercopa d'Europa resumeixen la dècada més triomfal de la història del club, amb Puyol com a capità. Avui es complixen deu anys del seu debut amb el primer equip. Va ser a Valladolid, el 2 d'octubre del 1999, quan Louis van Gaal li va donar la primera oportunitat. La baixa de Reiziger va convertir Ronald de Boer en el lateral dret titular, i en el minut 56, el tècnic holandès va fer un gir tàctic a l'equip: va substituir Simão Sabrosa per Puyol i va avançar la posició de De Boer. Els primers minuts de Puyol en el primer equip, doncs, van ser a la banda dreta, completant una defensa en què també hi havia Abelardo, Bogarde i Sergi. Va ser la primera aparició d'un jugador que de seguida es va consolidar en el primer equip i que en aquella primera temporada va disputar un total de 37 partits oficials.
En aquests deu anys, Puyol ha estat un exemple de regularitat. Només se li recorda una lesió important, la que va tenir en l'últim partit de la temporada 2006/07. El metge Ramon Cugat el va operar d'una ruptura del lligament lateral extern del genoll esquerre, i el defensa va complir amb exactitud els tres mesos d'inactivitat que havia previst el diagnòstic inicial. El seu físic privilegiat li ha permès fugir de les lesions i convertir-se en un dels jugadors que més partits ha disputat amb la samarreta blaugrana. Xavi Hernández és l'únic que el supera en compromisos internacionals –91 de Champions, 9 de UEFA, 2 de supercopa d'Europa i 2 del mundial de clubs–, i tenint en compte només la lliga, és quart en el rànquing amb 303 partits, al darrere de Migueli (391), Rexach (328) i Xavi (323). Ara mateix té una oferta de renovació sobre la taula i, si l'accepta, ell i Xavi segur que batran tots els rècords de participació –pel que fa als títols, ja ho han aconseguit– de la història blaugrana.
Abelardo: «El Barça trigarà a trobar un altre defensa com Puyol»«
D.CPedro: «Puyol és una capità magnífic, l'ànima d'aquest equip»
R.M-LLDe lateral a central; de central a comodí
El 1996, els juvenils del Barça van guanyar la copa del Rei contra el Real Madrid (4-2). En aquella època, Puyol solia actuar de migcampista, mentre que era Jordi Ferrón –que després passaria pel Rayo, el Saragossa i l'Albacete– qui exercia de lateral dret. En el filial, però, aquest rol va començar a canviar. «A 2a A va començar a jugar de lateral i, esporàdicament, de central», recorda Josep Maria Gonzalvo, tècnic del filial en aquella època. Quan Van Gaal el va pujar al primer equip, va ser per ocupar aquesta mateixa posició, però amb el temps es va desplaçar cap a l'eix de la defensa. En els últims anys, el camí ha estat l'invers. Rijkaard el va tornar a provar a prop de la banda i amb Guardiola ha jugat de tot: a la dreta, al centre i fins i tot a l'esquerra. En aquest inici de temporada, però, la baixa de Márquez li ha donat molts minuts al centre de la defensa.
