La confiança per damunt de tot

El Barça-Saragossa clou una setmana en què hi ha hagut de tot. Primer la sorprenent derrota contra el Rubin, però després la celebració dels 30 anys de la Masia –autèntica fàbrica de futbolistes–, i finalment la magnífica notícia de la renovació de l'ànima del Barça, com és el capità Carles Puyol. Contra la lleugera sensació que s'ha baixat pistonada en els darrers tres partits, el Barça té l'oportunitat de defensar la filosofia i l'estil de joc d'aquest equip que ens ha enlluernat a tots. El Saragossa arriba de puntetes, conscient que només ha aconseguit un punt en les seves sortides. Però voldrà furgar en els dubtes del Barça, si són reals. Les baixes del veterà Ayala i d'un altre argentí, Ponzio, possiblement faci renunciar a un 1-4-4-2, per jugar amb un sol punta –Arizmendi–, però amb el colombià Abel Aguilar com a mitjapunta i un jugador de banda, Lafita, que en les diagonals té arribada i dóna profunditat. Potser jugarà Herrera en lloc de Pennant, ràpid i incisiu com a extrem. Gabi és l'organitzador, de bona visió de joc, i al darrere, el tècnic Marcelino ha recuperat Pavón, un central que motivat ha marcat gols en estratègia. Pablo Amo va molt bé de cap, i els laterals Pulido i Paredes són complidors i saben pujar per les bandes quan és necessari. La qualitat tècnica i la classe les posa Jorge López, un futbolista elegant i de molt bon toc. El Barça té la baixa important d'Alves, i també la d'Henry, però la bona línia d'Ibra i la recuperació de Txigrinski són bones notícies d'un Barça que ha de continuar creient en la seva filosofia de joc.