En procés de maduració
Pesadesa. L'Espanyol va complir el guió a Olot, tot i que no va trobar fluïdesa en el seu futbol i que va ser força imprecís en la fase de creació i de finalització de les jugades
ESPANYOL3
OLOT1
Les cames encara pesen i el grup demana temps però no va haver-hi contratemps a Olot, on l'Espanyol va sortir victoriós de forma clara. A l'equip de Pochettino li va costar trobar continuïtat en el joc contra un Olot replegat però que va descoordinar-se amb massa assiduïtat i que en l'intent de sortir combinant des del darrere va concedir massa pèrdues de pilota en zones d'influència. Va ser un rebuig en la seva pròpia porteria de Cristino en el llançament d'un córner el que va aplanar el camí dels blanc-i-blaus.
Malgrat les bones intencions dels garrotxins, amb un Uri incisiu entre Forlín i Colotto, l'Espanyol va trobar espais amb facilitat, sobretot arran del gol, quan cada vegada que la defensa es va avançar tan Álvaro com Dani Nieto van tenir espais per traçar desmarcades amb garantia de perill. Entre els dos futbolistes del planter va néixer la segona diana blanc-i-blava quan el badaloní, amb molta intel·ligència, va deixar passar una pilota a l'espai de Wakaso per no caure en fora de joc i va permetre a Nieto, que venia del darrere, entregar-li la feina en safata, amb Aleix ja batut.
L'Espanyol dominava tant en el joc com en el resultat, però no sense sobresalts, i l'Olot, descarat el dia de la seva presentació, va mantenir viu el partit amb una centrada molt ben tocada per Raúl Rodríguez al segon pal que Francolí va acabar enviant a la xarxa, inhabilitant qualsevol acció d'Edgar Badia. Sense ser brillant, l'equip blanc-i-blau va dominar l'últim quart territorialment i Sergio García, amb una plàstica mitja volta, va tancar el segon tast d'un Espanyol encara pesat, en ple procés d'harmonització física i futbolística.