El defensa del Girona Migue, un dels fixos, només s'ha perdut tres partits de trenta-tres
Ha jugat de central, als dos laterals i és el paradigma de la polivalència de la plantilla
Assegura que la plantilla manté la humilitat i
el treball de cada dia
«Hi ha molts equips que també tenen jugadors que poden ocupar més d'una posició, però això ens ajuda», diu el segon entrenador del Girona, Arnau Sala. Quan falten nou jornades per al final de lliga i molt a prop de la salvació, un dels fixos del conjunt de Raül Agné és el defensa Miguel Ángel González, Migue. Ell és el paradigma de la polivalència. Ha jugat trenta partits ja sigui de lateral esquerre, de central o de lateral dret. Migue diu que ell juga allà on el posa l'entrenador. La seva regularitat l'ha convertit en un dels fixos del Girona.
L'exjugador del Terrassa, de 29 anys, ha jugat de lateral esquerre (disset partits), de central (deu) i de lateral dret (tres). Només s'ha perdut els desplaçaments d'Albacete (3a jornada) i de Salamanca (25a jornada) per lesió i el de Tarragona (18a jornada) per malaltia. Autor del gol que va donar l'ascens a 2a A contra el Ceuta el juny de l'any passat, Migue va començar la lliga fent de lateral esquerre i formant la defensa amb altres jugadors que van continuar del curs passat (Serra, Rangel i Jose). A mesura que ha avançat la competició, Migue també ha fet de central i, en tres ocasions i a causa de la sanció de Jose i la lesió de David Sánchez, de lateral dret (contra l'Alavés, el Xerez i l'Hércules).
Una diferència.
Respecte al Tenerife, Migue, que ha renovat fins al 2011, també fa una comparació amb el Girona quant a recursos de les entitats. «[El Girona] arriba a competir amb el que es té, amb el que es pot i, sobretot, amb la il·lusió que no falta. No deixem de pensar que som un club humil, que hem de treballar cada dia. El Girona no és un club com el Tenerife, que està acostumat a jugar a segona o, sobretot, a primera, i que pot assumir moltes despeses.»
Igual que Migue, el segon màxim golejador del Girona, Albert Serra, també està preparat per al que calgui. En dos partits de la primera volta a fora (al camp del Llevant i a Múrcia), Serra va jugar de pivot. Després d'ocupar gairebé sempre l'eix de la defensa, quan el jugador de Cornellà del Terri ha tornat al mig del camp ha estat per la malaltia d'algun company (Rangel o Matamala) o, en el partit contra el Múrcia, per la sanció de Dorca. «Si fa un temps que fas de central, tornar a fer de pivot requereix un temps d'adaptació. Intento ajudar el màxim, sabent el que haig d'aportar i el que necessita l'equip», destaca.
Utilitat quan hi ha lesionats.
Igual que Felipe, Gabri se sent més còmode a prop de l'àrea rival, amb possibilitats de rematar a porteria. També han demostrat la seva polivalència altres jugadors de Raül Agné, com ara Raúl Martín, Felipe, Dorca, Cañas i Manga. Si Las Palmas té Marcos Márquez, autor de 17 gols, i el Saragossa, un pressupost de gairebé seixanta milions d'euros, el Girona té un equip que va al límit i amb la polivalència com a virtut.